Des dels atacs terroristes que van colpejar Barcelona i Cambrils, la comunitat musulmana s'ha mobilitzat per mostrar el seu rebuig als atemptats. Ho va fer a actes unitaris com el minut de silenci a plaça Catalunya i ho va tornar a demostrar a concentracions impulsades des de les entitats islàmiques. Aquest dissabte, milers de musulmans s'han tornat a sumar a la manifestació «No tinc por», que ha desbordat el Passeig de Gràcia de Barcelona. Tots ells volien mostrar el seu condol com tota la resta de ciutadans del país, però també conscients que des dels atacs gihadistes la seva comunitat ha estat assenyalada i s'han produït alguns atacs islamòfobs.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uMj8VGqrV78[/youtube]

La Nora Baños estava a la feina quan es va assabentar de l'atemptat a la Rambla. "Quan vaig sortir a la nit tenia una mica de por", reconeix. De sobte, va sentir certa angoixa: "Ostres, vaig amb vel, he d'agafar al metro per tornar a casa, què succeirà? Algú em dirà alguna cosa? Com puc respondre? Em voldrà escoltar o m'atacarà?", es preguntava. La seva inquietud es va esvair aviat: "Quan vaig sortir al carrer la gent em mirava, però no amb odi, sinó amb una mirada propera i transparent, i amb un somriure. Va ser una tranquil·litat", explica.

Baños, que és membre de la plataforma Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), ha rebut des de llavors una allau de missatges que li pregunten si es troba bé. Creu que la manifestació del "No tinc por", on s'ha vist gent de totes les cultures i religions, és una "oportunitat" per fomentar el diàleg intercultural a Catalunya, i espera que d'ara endavant hi hagi més actes amb aquesta "més diversitat". Lamenta que se celebrin "molts actes de la comunitat pakistanesa, africana, de Bangladesh, àrabs" i catalanes, però que aquestes comunitats "no es relacionin" prou entre elles.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=keyPqlVNCdU[/youtube]

En Youssef Benhaddou, un rifeny que resideix a Barcelona, també va viure amb inquietud la possible resposta racista als atemptats. "Teníem una mica de por, però en cap moment hem notat cap canvi en els nostres amics. Tot el contrari, hem rebut molt de suport", destaca. Per la seva banda, la Latifa té molt clar d'on és quan li pregunten, tot i no haver nascut a Catalunya: "Jo vaig venir aquí fa 27 anys i soc de Barcelona. Quan baixo de l'avió, arribo a l'aeroport i respiro l'aire d'aquí, noto que soc a casa meva". Per a ella, Barcelona és "la ciutat que ha vist néixer els meus fills i la que m'ha acollit".