El primer trasplantament entre dues persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) a l'Estat s'ha fet a Catalunya. L'Hospital Vall d'Hebron ha fet un trasplantament de ronyó procedent d'un donant viu, mitjançant cirurgia robòtica, i els protagonistes són dos homes de mitjana edat i amics entre ells. El receptor patia una glomerulonefritis crònica que l'havia obligat a sotmetre's a hemodiàlisi des de feia uns mesos. El gerent de Vall d'Hebron, Albert Salazar, ha recordat que el 1981 l'hospital va diagnosticar el primer cas de VIH de l'Estat i que, “45 anys més tard”, ha protagonitzat aquesta nova fita.
El cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de Vall d'Hebron, Francesc Josep Moreso, ha explicat que tant el donant com el receptor complien els requisits habituals per poder sotmetre's a la intervenció. L'excepcionalitat del cas, ha indicat, no es trobava en el receptor, ja que l'hospital fa cada any un o dos trasplantaments renals a persones amb VIH, sinó en el fet que el donant també tingués el virus.
Moreso ha atribuït el retard en l'autorització d'aquest tipus de donacions al “tabú” que ha envoltat històricament el VIH i a una legislació que les prohibia. “Els professionals ja feia temps que havíem reclamat a l'ONT que es canviés la normativa”, ha assegurat. De fet, Vall d'Hebron ja va intentar fer una intervenció d'aquestes característiques fa tres anys, però no va poder tirar-la endavant perquè la regulació vigent no ho permetia.
El trasplantament es va dur a terme amb èxit i tant el donant com el receptor evolucionen favorablement. El donant va patir una petita acumulació de líquid al llit quirúrgic que va requerir un drenatge, una complicació que els facultatius han emmarcat entre les que poden aparèixer després d'una intervenció d'aquest tipus. El receptor ja és a casa, sense complicacions, amb una funció renal normal i prenent la medicació antiretroviral i immunosupressora.
Els professionals han explicat que alguns medicaments antiretrovirals poden interferir amb els fàrmacs que s'administren per evitar el rebuig de l'òrgan. Tot i això, Moreso ha assenyalat que actualment hi ha prou tractaments disponibles per trobar combinacions que permetin controlar simultàniament el risc de rebuig i la infecció pel VIH.
El metge del Servei de Malalties Infeccioses Jordi Navarro ha remarcat que l'èxit del trasplantament depèn de seleccionar adequadament el donant i el receptor i d'estudiar l'historial dels tractaments antiretrovirals de tots dos. Aquest estudi permet comprovar si alguna de les variants del virus presenta resistències i adaptar el tractament del receptor perquè sigui efectiu davant del seu virus i del que podria transmetre l'òrgan donat.
Navarro també ha explicat que el risc que el receptor s'infecti amb una variant diferent del virus, el que es coneix com a superinfecció, existeix, però és “bastant excepcional”. A més, ha descartat que la immunosupressió necessària després de la intervenció hagi de provocar una reactivació del VIH.
Des del punt de vista quirúrgic, el cap del Servei d'Urologia, Enric Trilla, ha afegit que la intervenció no difereix d'un trasplantament renal habitual entre persones vives. L'extracció del ronyó es va fer amb tècniques mínimament invasives i la implantació es va dur a terme mitjançant cirurgia robòtica, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació i reduir l'impacte de la intervenció.
Un estigma que continua present
La nova possibilitat també suposa, segons Navarro, reconèixer uns drets que fins ara no tenien les persones amb VIH i equiparar-les a la resta de la població. A Catalunya hi ha unes 35.000 persones amb el virus i cada any se'n diagnostiquen entre 400 i 500 casos nous. El facultatiu ha apuntat que el donant i el receptor han preferit no aparèixer públicament, una decisió que, a parer seu, demostra que encara persisteix l'estigma associat a la infecció.
La normativa que prohibia utilitzar òrgans de persones amb VIH datava del 1987. L'Estat va derogar-la el 2025 i el protocol nacional que regula aquestes intervencions es va aprovar el maig del 2026. La directora general de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, ha calculat que cada any es podrien fer uns 17 trasplantaments amb òrgans de donants morts amb VIH, tot i que ha advertit que la xifra real probablement serà inferior per les dificultats de trobar en el mateix moment un receptor compatible.
Domínguez-Gil ha destacat que la principal transcendència del canvi no és tant el nombre d'operacions que es puguin fer com garantir que les persones amb VIH també puguin donar els seus òrgans si així ho desitgen. Actualment, una cinquantena de persones amb el virus esperen cada any un trasplantament a Espanya, principalment de ronyó.
