Barcelona ha aprovat una declaració institucional per demanar al govern espanyol i al Congrés dels Diputats que canviïn la llei d'arrendaments urbans (LAU) per regular el preu dels lloguers comercials. Especialment, es posa èmfasi a poder-ho fer a les zones on hi ha més pressió immobiliària. L'impulsor de la mesura ha estat el PSC, el partit que governa l'Ajuntament, i ha aconseguit el suport de BComú i d'ERC per arribar a la majoria. Ara bé, en aquest àmbit, els socialistes han vençut però no han convençut.
Fins i tot els partits que han votat a favor del text han basat gran part de la seva intervenció al plenari municipal a confrontar el paper del govern de Jaume Collboni al voltant del preu dels lloguers comercials durant el darrer mandat. D'entrada, han recordat que aquesta iniciativa és molt semblant a una altra proposta que ja es va aprovar fa més d'un any i mig també a l'Ajuntament, sense que hi hagi hagut cap moviment des de llavors. I, en el mateix sentit, s'ha lamentat que no arribin els informes municipals sobre la situació dels lloguers comercials o sobre les possibilitats per intervenir-hi que l'executiu també havia promès amb anterioritat.
A banda, també hi ha hagut un altre front d'assenyalament sobre el fet que el govern municipal, del PSC, s'adreci al govern espanyol, liderat pel PSOE, a través de la fórmula d'una declaració institucional, i no amb altres sistemes més directes com succeeix amb altres carpetes habitualment. "Són vostès mateixos perseguint-se entre administracions", ha etzibat el regidor Pau Gonzàlez (BComú). "El PSC també governa a la Generalitat i també governa a l'Estat i estic segur que el senyor Collboni té el telèfon del ministre Comerç, Indústria i Turisme, que és el senyor Jordi Hereu, i estic segur que poden despenjar el telèfon i parlar-se les coses sense necessitat d'impulsar a través dels mecanismes d'impuls i control una iniciativa com aquesta", ha afegit Jordi Coronas (ERC).
De la mateixa manera, el regidor republicà ha assenyalat que la reforma de la LAU a l'Estat no és l'única manera d'intervenir sobre el preu dels arrendaments dels locals comercials. També hi hauria la possibilitat d'incidir-hi "a través del codi civil", des de la Generalitat, ha apuntat Coronas. "El que porten és una proposició per instar al govern d'Espanya a fer allò que vostès mateixos podrien estar impulsant des de fa temps", ha rematat.
També Junts, el partit amb més regidors de l'Ajuntament, ha criticat el conjunt de la proposta, de la qual ha votat en contra. "No es pot intervenir el dret constitucional a la propietat privada sense una justificació especialment sòlida i aquí hi ha una diferència essencial respecte a l'habitatge. Un local comercial no és un habitatge. Protegir el comerç de proximitat és una responsabilitat dels poders públics i no pot convertir-se automàticament en obligació d'un particular de posar el seu patrimoni a disposició d'aquesta política pública amb les condicions econòmiques que decideixi l'administració", ha reblat la regidora Joana Ortega. En un sentit similar, des de llunyania a les propostes d'intervenció del mercat, PP i Vox també s'hi han posicionat en contra.
El govern reivindica el suport popular
Mentrestant, la regidora socialista Raquel Gil ha esquivat la majoria de crítiques directes de l'oposició i s'ha centrat a recordar que la mesura de regulació dels lloguers comercials ja compta amb el suport explícit del 76% dels barcelonins, segons el darrer baròmetre. A més, ha aprofitat per recordar que en altres àmbits de la planificació comercial sí que han mogut fitxa aquest mandat, amb plans d'usos com el de Sant Martí o Ciutat Vella i amb moviments com la suspensió de llicències de minisúpers. Mentrestant, l'oposició espera que arribin els informes municipals.
