Ben aviat tenir un pis amb vistes al mercat de Sant Antoni no serà el mateix. Durant més de vuit anys sortir al balcó ha estat sinònim d'empassar-se una illa sencera de l'Eixample barceloní en obres, però el paisatge canviarà a partir del maig, quan renaixerà una de les joies de la ciutat totalment renovada. El barri afronta una prova de foc mai resolta fins ara: evitar que les necessàries remodelacions urbanes vagin associades a un increment de l'atractiu de la zona beneficiada, i en conseqüència de preus, que acabi expulsant els veïns de sempre. D'aquest procés se n'anomena gentrificació i genera preocupació a Sant Antoni.

El recinte històric del mercat, inaugurat el 1882, reobrirà el maig després de vuit anys i mig d'obres. En realitat són tres mercats en un: producte fresc, els encants –roba i parament de la llar- i el dominical del llibre. Al voltant hi haurà quatre noves places, que es veuran ampliades amb la conversió de Tamarit i Borrell en una "superilla" de vianants. La intervenció ha deixat al descobert part de la muralla medieval, reconstruïda el segle XVII, i un tram original de la Via Augusta, que encara no serà visitable. El mercat reduirà els establiments de restauració, però es convertirà en una nova atracció de la ciutat.

El dubte és ara quina repercussió pot arribar a tenir sobre les dificultats creixents que ja pateixen els llogaters al barri. Sant Antoni està afectat pels increments de preus del lloguer que s'han registrat a tota la ciutat i alguns veïns temen que el mercat pugui ser un aliat involuntari d'aquesta tendència. Qualsevol registre de preus, bé sigui el de les fiances dipositades a l'Incasòl o dels portals immobiliaris, no dona una foto exacta, perquè molts contractes no estan registrats o no tots s'ofereixen per Internet, però segons dades de l'Incasòl sobre el tercer trimestre el lloguer mitjà a Sant Antoni ja són 900 euros mensuals.
 
La plataforma veïnal Fem Sant Antoni ha començat l'any fent el seu estudi de mercat, i la conclusió és que els lloguers són impagables per a la majoria. El 9 de gener va trobar 179 habitatges anunciats als portals immobiliaris i els van comparar amb els sous. La plataforma va concloure que només 29 pisos s'oferien per sota dels 1.000 euros mensuals, i tan sols dos d'ells per menys del sou mínim, situat en 735,90 euros. Els 150 restants costaven més de 1.000, i 19 d'ells fins i tot valien més del doble, per sobre dels 2.000. "Demostra que ens estan fent fora. Sant Antoni no ens vol. Barcelona no ens vol", lamenten els veïns.

L'habitatge s'ha convertit en "el tema més urgent" per als barcelonins

Fem Sant Antoni va néixer ja fa tres anys per garantir la participació veïnal en els afers de ciutat i gairebé de seguida es van trobar que l'habitatge s'ha tornat una qüestió de primer ordre. "És el tema més urgent per a la ciutadania de Barcelona més enllà dels temes polítics", ressalta l'activista veïnal Xàbius, i constata que abans que s'inauguri el mercat el barri ja està acusant el procés de gentrificació i la pujada de lloguers "brutal". Pep Sala, president de l'associació de veïns, també considera que és una situació que s'ha patit des de fa un parell d'anys "per les expectatives" davant l'obertura del mercat.

[blockquote]El president dels encants admet que "alguna cosa pot passar", però creu que no n'hi ha per tant[/blockquote]
Per a Sala, es produeix una paradoxa: calia rehabilitar el mercat, i això pot implicar conseqüències negatives. "Tothom espera el nou mercat, però a la vegada hi ha certa por que s'accentuï el que està passant ara", reconeix, i alhora reflexiona: "Si deixem que caigui, no s'apujaran els preus, però viurem pitjor". Xavier Viadé, president dels encants del mercat de Sant Antoni, admet que "alguna cosa pot passar" i que qualsevol rehabilitació a Barcelona "pot fer que pugi la zona", però defensa que no n'hi ha per tant. Considera que cal evitar que sigui "un parc temàtic", però reivindica que la reobertura serà "important per a Barcelona".
 
En el darrer any els fons voltor han comprat un total d'11 edificis sencers al barri, segons ha detectat Fem Sant Antoni, i ara al voltant del mercat se succeeixen les ofertes per adquirir-ne més, relata en Xàbius. Darrere hi sol haver interès especulatiu. Els consta que en un entre els carrers Manso i Viladomat els nous propietaris "no saben gairebé ni com és l'edifici", i no hi inverteixen, exemplifica. Un dels últims casos és el número 9 d'Urgell, a tocar del mercat, on els veïns han rebut una notificació per comunicar-los que no se'ls renovarà el contracte de lloguer i que hauran d'abandonar casa seva.

La gent que ha de marxar "també és un problema identitari"

Ja no és una qüestió només d'haver de deixar el pis, sinó que sovint cal traslladar-se de barri. Les famílies han de donar de baixa els seus fills a mig curs de l'escola i l'esplai. Fins i tot parelles joves "que treballen i tenen un sou digne", destaca en Xàbius. Davant d'aquest panorama, no amaga la seva preocupació Vicenç Gasca, que presideix Sant Antoni Comerç, l'entitat que agrupa els comerciants. "La gent que ha de marxar perquè no pot pagar també és un problema identitari del barri", adverteix. Si hi ha més rotació veïnal, creu que hi ha el perill que Sant Antoni deixi de ser el que és ara, "com un poble", especifica.

[blockquote]"Qualsevol procés de millora urbana pot tenir efectes sobre els preus del lloguer", reconeix l'Ajuntament[/blockquote]
Els veïns reclamen solucions a les administracions. El regidor de Comerç i Mercats, Agustí Colom, va admetre aquesta setmana, en una visita d'obres al mercat, que "qualsevol procés de millora urbana pot tenir efectes sobre els preus del lloguer", i va assegurar que l'Ajuntament treballa en mesures concretes contra la gentrificació, però no les va detallar. El consistori va suspendre fa gairebé un any al barri les noves llicències de botigues, bars i restaurants per regular aquestes activitats amb un nou pla d'usos, i pròximament el presentarà. La suspensió dels permisos s'esgota el pròxim 27 de febrer.
 
La reclamació veïnal de mesures s'adreça al consistori, ja que no n'esperen massa de la Generalitat i menys de l'Estat. "Hi ha d'haver recursos, perquè qualsevol millora de la ciutat comporta automàticament l'expulsió de molts veïns", lamenta Sala. Un dels aspectes que podria servir per intervenir és allargar la durada dels contractes de lloguer, ara de tres anys, però això depèn del govern espanyol. Mentrestant, l'Ajuntament fa algun pas. Exigirà als propietaris no desatendre els llogaters quan rehabilitin un edifici: hauran d'indicar en una declaració responsable si hi ha inquilins per intentar evitar que siguin expulsats.
 

La multiconsulta, a l'aire: una pregunta és sobre Sant Antoni

El govern d'Ada Colau tenia previst el pròxim maig celebrar la primera multiconsulta de l'Ajuntament, vuit anys després de la consulta fallida sobre el tramvia de l'avinguda Diagonal. Diverses entitats i plataformes veïnals recullen firmes des de fa setmanes –es necessiten 15.000 per a cada iniciativa- perquè es pregunti sobre tres qüestions, una de les quals està vinculada a la gentrificació a Sant Antoni. La iniciativa ciutadana #HabitemElSantPau planteja la compra del gimnàs social Sant Pau, que havia estat en risc de desaparèixer, i la creació de 50 pisos públics. L'edifici del gimnàs Sant Pau està al número 46 de la Ronda de Sant Antoni, no gaire lluny del mercat, i queda a prop també del Raval i el Poble Sec. "Viure en un d'aquests barris ara mateix és pura resistència", adverteix l'activista veïnal Ernest Morera, un dels promotors de la iniciativa i que veu el mercat i la "superilla" com a "nous elements gentrificadors". Les altres dues consultes que es plantegen són sobre la gestió pública de l'aigua i per canviar el nom de la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López pel d'Idrissa Diallo, el jove guineà mort al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca la nit de reis del 2012. No obstant això, la viabilitat de la multiconsulta és ara mateix una incògnita. El govern municipal ha desistit del concurs de producció després d'haver quedat suspès, i preveu celebrar-la abans de l'estiu amb recursos propis de l'Ajuntament i suports externs puntuals. Però hi ha dos recursos judicials contra el reglament de participació que n'amenacen la celebració: un l'ha presentat la delegació del govern espanyol a Catalunya i l'altre la Cambra de Concessionaris i Empreses vinculades al Sector Públic, on hi participa Agbar. Una de les preguntes de la multiconsulta pot implicar que es capgiri el model de proveïment d'aigua.