[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La reforma laboral que l'any 2012 van pactar el PP i CiU, i que té molt a veure amb la precarietat del nostre mercat de treball i especialment amb la temporalitat, està a punt de convertir-se en història. Després de molts titubejos i estira-i-arronses dins i fora del govern espanyol, Pedro Sánchez i el PSOE han cedit i han acceptat a Unides Podem -que s'apunta un èxit amb Yolanda Díaz- derogar-la en els termes que contempla l'acord de coalició entre els dos partits. El contrari hauria estat no només saltar-se el pacte que va investir Sánchez sinó també la promesa electoral dels mateixos socialistes i l'acord que l'any passat va fer el govern de coalició amb EH Bildu.

La derogació de la reforma laboral serà una realitat, però canviar unes normes per unes altres no té per què ser necessàriament bo. Passa, però, tal com recordava la setmana passada, que no és cert que Europa digui que cal precaritzar el mercat laboral. Entre altres coses perquè la UE ha advertit moltes vegades que la temporalitat i l'atur juvenil són els grans mals del mercat espanyol i no les indemnitzacions per acomiadament, els augments -discrets- del salari mínim o la possible prevalença dels convenis de sector que es va carregar la reforma laboral de 2012. Ara es vol apostar per simplificar la contractació, enfortir els mecanismes de negociació col·lectiva entre sindicats i patronals i fomentar la formació.

Cal tenir en compte, a més, que aquesta Europa no és, per més que les majories polítiques no siguin massa diferents, la que va afrontar la crisi apostant per l'austeritat sense miraments, el 2008, amb Angela Merkel i Nicolás Sarkozy al volant. Ara, la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia es vol afrontar des del creixement amb l'objectiu, que no serà senzill, que no en sortim encara amb més desigualtats.

Sánchez situa en el camí de la resolució el seu principal plet amb Podem i ara haurà d'afrontar el de la reforma del sistema de pensions, l'altra exigència de la UE. Per ara proposa endarrerir l'edat de jubilació, però també admet que és necessari incrementar les quotes patronals per impedir que la bústia de les pensions segueixi sent deficitària. La demografia difícilment es capgirarà i el cercle només tornarà a ser virtuós si augmenten els salaris i, per tant, les cotitzacions. En aquest context, i amb l'acord amb ERC per evitar una esmena a la totalitat encara fumejant, s'obre avui al Congrés el debat de totalitat dels pressupostos. Sánchez el superarà quan demà es voti, però s'haurà d'arromangar per aconseguir l'aprovació definitiva a finals d'any. Entre altres peticions d'ERC, haurà de resoldre la qüestió de les quotes pel català a les plataformes. Avui us expliquem les pretensions republicanes.

I si les coses es van encarrilant a Madrid, a Barcelona es comencen a enrarir. El Govern d'ERC i Junts ja dona per fet que la setmana que ve haurà d'aprovar els pressupostos sense tenir lligat el suport de la CUP. En la mesura que els anticapitalistes no veuen recollides les seves demandes van apujant el preu i ara ja volen vincular-hi també l'agenda del procés. Mentre, el conseller d'Economia, Jaume Giró, transmet el missatge que, arribat el cas, també es pot parlar amb el PSC i fins i tot amb els comuns. Uns i altres s'hi posen bé en l'intent de facilitar la vida a Sánchez i desestabilitzar el bloc republicà. La quadratura del cercle es preveu difícil a la plaça de Sant Jaume.
 

---

Avui no et perdis

» PSOE i Podem acorden «derogar» la reforma laboral del PP; per Bernat Surroca.

» ERC es fixa com a objectiu que el català tingui la meitat de la quota audiovisual; per Sara González.

» L'agenda del procés encareix la negociació dels pressupostos; per Sara González i Oriol March.

» Crònica | La causa de la unitat perduda de l'antifranquisme; per Pep Martí. 

» Campanya per millorar el retiment de comptes en la política catalana; per Bernat Surroca.

» Els mossos ferits en el cas dels 9 de Lledoners reconeixen que no van veure qui els va colpejar; per Bernat Surroca.

» Absolt per falta de proves el fotoperiodista Albert Garcia; per Bernat Surroca.

» Argimon situa la millora en salut mental com la «prioritat de la legislatura»; per Irene Montagut.

» Més de 100 països es comprometen a reduir un 30% les emissions de metà el 2030; per Albert Vilanova.

» Fil directe: «Europa, actor secundari a Glasgow»; per Pep Martí.

» Les majors fortunes de Catalunya, segons la llista «Forbes»; per Víctor Rodrigo.

» Rumbes i flors | Febre del pàdel nit; per Paula Carreras.

» Opinió: «Els gira-sols»; per Francesc Viadel.
 

---

 El passadís

Els grups del Parlament van acordar ahir que, a partir d'aquesta setmana, les votacions de les mocions, els textos que "insten" al Govern o mostren la posició del Parlament sobre un determinat assumpte, es faran totes al final del ple, és a dir, el dijous. És el mateix que es fa al Congrés. Els periodistes van traslladar que això els va pitjor i que, malgrat que els grups fixin posició o anunciïn el sentit del seu vot, no poden publicar que s'aprova una moció sense que s'hagi votat i que després totes les votacions s'acumularan al final del ple i les mocions perdran visibilitat perquè se n'haurà de fer selecció. I perquè ho fan això els diputats? Els és més còmode perquè, si tenen reunions durant el ple, fan feina al despatx o no són al Parlament, no han de córrer cap a votar cada cop que sona el timbre en acabar el debat d'una moció. 

Vist i llegit

El fotògraf alemany instal·lat a Moscou Frank Herfort és un assidu de les estacions de metro. Entre 2014 i 2020 n'ha visitat 770 en 19 ciutats de l'antiga Unió Soviètica. N'ha pogut constatar la majestuositat, que les ha fet cèlebres, i ara la seva feina l'ha publicada el The New York Times. De totes elles, em quedo amb la de Kíevska, a Kharkiv (Ucraïna).

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1974 es funda, a una casa de colònies de Pontons, a l'Alt Penedès, la Unió de Pagesos, reclamant-se hereva de la Unió de Rabassaires que havia liderat, entre d'altres, Lluís Companys. Al llarg dels anys s'ha convertit en la força sindical hegemònica al camp català -va guanyar les darreres eleccions- mantenint una línia progressista i de defensa de les petites explotacions familiars recorrent sovint a les tractorades reivindicatives. També es van implicar en el procés català. Pep Jai, Pep Riera i Joan Caball n'han estat líders. El seu canal de YouTube és una bona forma de seguir les seves activitats i reivindicacions i prendre el pols al camp català.

 L'aniversari

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto fa avui 37 anys. Amb la medalla de plata guanyada aquest estiu Tòquio a les Olimpíades de 2021, n'ha sumat cinc en quatre participacions olímpiques. Només el gallec David Cal, també piragüista, en té tantes com ell competint per Espanya. De professió és policia i l'hem pogut veure també al concurs televisiu Masterchef. A les darreres Olimpíades va ser l'abanderat espanyol juntament amb la nedadora Mireia Belmonte. Ho podeu recuperar aquí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l