Fa uns quants anys es parlava molt de l'auge de la prostitució a la part baixa de la Rambla de Barcelona, que trobava com a principals usuaris turistes del nord d'Europa. La situació semblava escandalosa, més pel "què diran" que no pas per un interès real per la situació d'aquelles dones.
La veritat, però, és que la part baixa de la Rambla ha estat des del segle XIV fins als nostres dies un dels nuclis principals al voltant dels quals s'ha gestat el fenomen de la prostitució a la ciutat. Per tant, aquest ús de l'espai públic no era cap novetat. Ja en època medieval es té constància de l'existència de bordells en aquesta zona de la Ciutat Comtal.
Al carrer de l'Arc del Teatre hi havia hagut un dels bordells més antics de Barcelona i a pocs metres, al Passatge de la Pau núm. 3 hi existí també un prostíbul conegut amb el nom de Xalet del Moro, anomenat així per la seva arquitectura neomudèjar. Aquest local va tenir el seu moment d'esplendor a principis del segle XX i es va clausurar com a tal l'any 1956. Actualment és un Centre d'Atenció Primària on, pel que sembla, alguns metges encara fan broma sobre el tema.
En aquells temps, la part baixa de la Rambla també era una de les zones freqüentades per les prostitutes que treballaven al carrer. A partir de l'acostament entre el règim franquista i les autoritats nord-americanes en el context de la Guerra Freda, aquesta zona, propera al port, va ser especialment freqüentada per joves marines de la VI Flota de la US Navy, als quals ja vam fer referència fa temps, i l'estampa dels mariners agafats del braç amb aquelles joves va esdevenir icònica de l'època.
Les noies que es prostituïen, com a reclam, es recolzaven a la porteria d'alguna casa i repicaven amb les sabates de taló contra el terra. Molts barcelonins han vist durant la seva vida aquesta escena. El més sorprenent és que fins poc després del 2010, al terra de l'entrada de les portes dels números 20 i 24 de la Rambla de Santa Mònica, es podien distingir els forats ocasionats al llarg del temps per generacions de prostitutes. També elles, repicant els seus talons contra la pedra, van deixar la seva empremta a la història de la ciutat...
Restaurant Amaya Foto: Dani Cortijo
Érem molts els qui un cop restaurats els edificis, vam creure que aquests vestigis havien desaparegut, però sembla que per sort, la gent del Restaurant Amaya, que era i és encara just al costat, va demanar conservar les lloses de marbre desgastades per exposar-les a l'interior del local. Fa uns anys es podien veure en una sala al fons de tot, però actualment es troben exposades a mà dreta només accedir al restaurant. De fet, es poden veure a través dels vidres de la porta sense haver d'accedir al local.
I sí, a part dels personatges a qui dediquen carrers i estàtues, aquestes dones també son part de la història de la ciutat... I lluny de romantitzar la seva vida, cal tenir en compte que aquest fenomen existia i continua existint, perquè existien i existeixen homes que gaudeixen amb normalitat del fet de tenir sexe amb noies que no els desitgen, però necessiten els diners. Fins i tot sovint ho consideren una gesta de la qual gallejar amb els amics. No deixa de ser curiós que l'estigma social sigui encara el tinguin elles i no ells...
