El rostit és un plat típic de Festa Major que apareix en la cuina medieval catalana, com a derivació d’un mot aportat del francès rôtir i de l'anglès roast. Aquest àpat es cuinava antigament en grans cassoles de terrissa que feien que la carn quedés rossa per fora i molt cuita per dins. Aquest tipus de cocció implicava esperar uns 45 minuts o més per poder menjar. 

El que diferencia i destaca el sabor d'aquest típic català és, precisament, aquesta tècnica de cocció que anomenem rostit. Independentment del significat literal de la paraula, pel rostit es fa servir una peça de carn sencera o tallada a talls grossos.

Ha de quedar cruixent i daurada per fora i tova per dins, i amb la base seca, és a dir, que a penes hi ha salsa. Aquesta manera de fer la carn permet que els aromes s'impregnin per tota la carn i la textura que resulta fa del pollastre un delit pel paladar.

L'acompanyament de la carn

El rostit sol anar acompanyat per alguns ingredients que li afegeixen un contrast de sabor molt especial a la carn. Els tomàquets, per exemple, són un d'aquests acompanyaments del rostit. S’han de mantenir sencers, només per donar gust i a fi de no fer cap salsa.

La cebeta sencera, només per fer una base per a la carn i sense intenció de fer salsa. I el mateix amb els alls. Si la cassola s'asseca massa, només cal tirar un bon raig de brandi i algunes gotes d’aigua o brous de verdures o de carn.

El greix és altre element important per donar sabor a la carn. Tradicionalment, havia estat el llard, però ara és l’oli d’oliva. Encara que també es poden barrejar ambdós i afegir després la resta d'ingredients mencionats a talls grossos.

Les herbes aromàtiques no poden mancar al plat: una mica de farigola, orenga, una mica de llorer i una mica de canyella. 

Altres carns pel rostit

Les possibilitats combinatòries són diverses, però sempre serà carn en trossos grossos: pollastre i botifarres, conill, ànec, oca, xai, costelló de porc, i a la Garrotxa, pilotilles o mandonguilles. Però la recepta típica de rostit és amb un autèntic pollastre de pagès, d’uns 3 kg de pes.

Aquest solemne rostit, per desgràcia, ara es veu poc als restaurants; i quan porta aquest nom, no sempre és el veritable rostit a la catalana, encara que es pugui fer alguna bona versió.

Recepta pel rostit de Festa Major

Ingredients

• 1 pollastre gros (de pagès)

• 2 botifarres crues

• 1 copa de vi ranci

• 2 cebes petites

• 1 cabeça d’alls

• 1 tomàquet de penjar

• sal, pebre negre, 1 trosset de canó de canyella

• oli o llard (o meitat i meitat)

• 1 llossada d’aigua

Elaboració

Poseu una cassola de terrissa (o d’alumini de fosa) al foc amb oli o llard i feu-hi rossejar el pollastre, tallat a quarts (o a vuitens) salat i empebrat; xí com les botifarres, si voleu, punxades. Feu el mateix amb la resta de carn, si hi poseu.

Afegiu les cebes pelades però senceres, la cabeça d'alls sencera, el tomàquet, el tros de canó de canyella i feu-ho rossejar. Tireu-hi el vi ranci o brandi i deixeu-lo reduir.

A continuació hi afegiu una llossada de brou, tapeu la cassola i manteniu-hi fent el xup-xup durant, almenys, una hora (si el pollastre és de pagès) afegint-hi, si cal, una mica d’aigua o brou, millor calents. Quan sigui cuit talleu les botifarres a trossos i serviu-ho.

Segons el gust, s’hi pot posar també 1 fulleta de llorer, orenga, sajolida, farigola, julivert. A vegades s’hi afegeixen rovellons, així com prunes i, pinyons, etc. Aquest darrer sol ser el Pollastre o Rostit a la catalana.

Les sobres s’aprofiten també. El “suc de rostit” serveix per a fer macarrons, arrossos, sopes o llom de porc. I les restes de la carn per a fer canelons, macarrons, patates o croquetes.