Quan es visita una cocteleria o un restaurant, tothom para molta atenció a la qualitat dels productes que conformen la beguda escollida, però ningú es fixa en el gel que es fa servir. Això és un greu error, avisa l'experta de la cocteleria Gipsy, Nara Palà, en declaracions al programa de Catalunya Ràdio Un restaurant caníbal a Berlín. "El gel és un ingredient més", defensa.
El primer pas és treure el gel del congelador una estona abans de servir la beguda perquè s'aclimati i no es provoqui un xoc tèrmic i es rebenti, explica Palà. En el cas de les begudes que s'han de prendre molt fredes, però que perden molta qualitat si el gel es dilueix i malmet la intensitat del sabor, convé emprar un únic tros de gel de mida mitjana d'especialitat, al qual se li pot donar una forma esfèrica o quadrada per donar el toc estètic. Això passa amb el whisky o un negroni.
D'altra banda, el gel pilé o picat s'utilitza en les begudes combinades amb alta graduació alcohòlica i que interessa que es faci llarg, ja que es desfarà ràpidament. Els millors exemples són el mojito i la caipirinha. Palà recomana fer-lo servir també per al cafè amb gel, ja que el mantindrà fred i alhora diluït.
En tercer lloc, hi ha el gel estàndard. És el que es crea per si mateix en motlles a casa o el que es compra a un preu barat en la majoria de supermercats. Aquest es pot fer servir sempre, diu l'experta, que és partidària de "fer amb el que es té". Només demana un requisit: l'aigua ha de ser embotellada.
Per diferenciar un bon gel d'un dolent s'ha de mirar si és opac o no. Si ho és, és un indicador que el gel és de mala qualitat, ja que conté impureses de l'aigua i mostra que s'ha congelat de manera ràpida. Així, per obtenir un bon gel transparent cal que el procés de congelació sigui lent.
