Ja se sap que en la dieta catalana els ous són molt importants. De fet, mitjans de comunicació especialitzats en la matèria, com Avinews apunten que l'any passat es van consumir prop de nou quilos per persona. No obstant això, encara ara hi ha molts dubtes al voltant del seu consum: hi ha un límit a la setmana? Com és més sa cuinar-los? S'han de menjar sencers o només la clara?
Una de les preguntes que generen més interès, però, és el seu color. Els ous acostumen a ser o blancs o marrons, i encara que els i les expertes han remarcat que la seva tonalitat no té res a veure amb la seva qualitat, els bruns solen ser més cars.
"El color depèn de la genètica o la raça de la gallina ponedora i no tant de les característiques nutricionals de l'aliment", han precisat els i les especialistes. Aleshores, per què uns valen més que altres? Des del mercat han argumentat que el motiu és que els marrons els ponen gallines més grans, que mengen més i d'una mena d'alimentació més cara. Això no vol dir, malgrat això, que siguin millors que els blancs.
També sobre tonalitat, l'alimentació de la gallina canvia el color del rovell de l'ou. Això, a diferència del color de l'ou en si, sí que en varia els nutrients. Per obtenir un rovell més intens les gallines també poden enriquir la seva dieta amb "extractes rics en carotenoides com la calèndula".
A banda d'això, els i les que en saben també han precisat que el seu valor nutricional tampoc té res a veure amb la duresa de la closca com es podria creure. Això, han detallat, depèn de l'edat de la gallina. Com més vella és, més dura és la closca de l'ou.