Els sarcomes són dotzens de tumors poc freqüents i complexos que, encara que són diferents, en conjunt, representen només entre l'1 i el 2% de tots els càncers en adults, fet que els converteix en una malaltia oncològica minoritària o rara, tal com ens indica el doctor Ricardo Cubedo, cap de Sarcomes i Càncer Hereditari del Servei d'Oncologia Mèdica de MD Anderson Cancer Center Madrid - Hospiten, en una entrevista amb Europa Press Salut 

"A Espanya, es diagnostiquen uns 3.000 casos a l'any. Aquesta baixa incidència contribueix a la seva escassa visibilitat social, a la dificultat d'establir centres de referència ben dotats, al pobre finançament de l'R+D i, a vegades, a la falta de formació específica entre professionals no especialitzats", remarca aquest expert.

El gran repte actual: el diagnòstic tardà

Segons l'especialista en sarcomes i càncer hereditari, existeixen a Espanya unitats altament especialitzades que ofereixen un abordatge multidisciplinari i tractaments d'avantguarda sobre aquesta malaltia. "Acudir aviat i ser valorat per un equip amb experiència en sarcomes marca una gran diferència en les possibilitats de curació i en la qualitat de vida. Per això, davant qualsevol sospita, el més important és no demorar la consulta, i exigir una atenció especialitzada", defensa el doctor Cubedo.

No obstant això, sí que reconeix que el diagnòstic tardà és un dels "grans reptes en els sarcomes" actualment. En part es deu al fet que els símptomes inicials solen ser molt inespecífics: un embalum que no fa mal, una inflamació persistent, molèsties musculars o articulars, etc.

"Això fa que es confonguin fàcilment amb lesions benignes o amb traumatismes, i es resti importància clínica", explica el professional. En altres casos, el tumor es localitza en zones profundes i no es manifesta fins que ja ha crescut considerablement. "A això, se suma la falta de sospita per part de professionals no familiaritzats amb aquesta mena de càncer", fets que, conjuntament, poden retardar el diagnòstic i dificultar el tractament, expressa l'oncòleg.

Possibles símptomes d'un sarcoma

El cap de Sarcomes i Càncer Hereditari del Servei d'Oncologia Mèdica recorda que un dels signes més freqüents és l'aparició d'un embalum tou o ferm, que no fa mal, però que no desapareix.

"Aquesta absència de dolor inicial sol fer que el pacient i a vegades fins i tot el metge no li donin importància. També poden debutar com a molèsties en un os, inflamació persistent o dolor nocturn sense causa clara. Qualsevol embalum de més de 5 centímetres (2 cm en infants), que no canvia o creix amb el temps, ha de ser avaluat per un especialista", explica el doctor, per a qui la clau està a no subestimar els "símptomes persistents o atípics", expressa Cubedo.

Quant a les diferències entre sarcomes en adults i en infants, Cubedo indica que en pediatria precisa que predominen tipus com l'osteosarcoma o el sarcoma de Ewing, tots dos en els ossos; o el rabdomiosarcoma de músculs, que són molt poc freqüents en adults. Per contra, els sarcomes de parts toves que afecten adults - com el liposarcoma del greix - indica que a penes es donen en la infància.

Hi ha possibilitat de tractament

El doctor Cubedo ressalta que alguns subtipus de sarcomes han millorat la seva supervivència gràcies a nous tractaments, però, en general, lamenta que els avanços no són tan cridaners com en altres àmbits de l'oncologia. "Hem avançat molt més en l'enteniment dels mecanismes que diferencien a uns sarcomes d'uns altres. És d'esperar que aquests coneixements vagin donant lloc a nous tractaments", agrega.

Aquí considera que avui dia suposa un autèntic repte desenvolupar tractaments en càncers amb tan baixa incidència. Tal com incideix, els tumors estranys com els sarcomes suposen un desafiament per a la recerca per múltiples raons: el baix nombre de pacients dificulta els assajos clínics, el finançament sol ser més escassa, i és més difícil generar interès comercial en el desenvolupament de fàrmacs específics. "En el cas dels sarcomes s'afegeix el fet que, en realitat, no és una malaltia, sinó dotzenes d'elles", apunta.

Això sí, creu aquest expert que, encara que la cirurgia continua sent la base del tractament curatiu en la major part dels sarcomes, els avanços en teràpies sistèmiques han estat molt significatius. "Les teràpies dirigides han permès tractar subtipus concrets amb alteracions genètiques específiques. La immunoteràpia encara té un paper limitat, però hi ha recerques prometedores en subtipus seleccionats".