Amb l'arribada del bon temps és habitual intentar menjar a l'aire lliure o deixar les finestres de casa obertes perquè corri l'aire, però un dels principals problemes són les mosques. Una de les majors angúnies és que aquest insecte inofensiu es col·loqui de manera tranquil·la sobre el menjar.

Sovint s'està menjant, una mosca apareix, es posa al menjar i se l'espanta com si res, però hi ha hagut un problema tot i que normalment passi per alt. Aquells segons en què la mosca entra en contacte amb el menjar pot donar lloc a què els bacteris es quedin al menjar un cop l'insecte marxa, alguns d'aquests amb capacitat per causar infeccions greus.

Segons un estudi liderat per la Universitat Tecnològica de Nanyang, de Singapur i publicat en Scientific Reports, les mosques domèstiques i els moscards transporten centenars d'espècies bacterianes en el seu cos, principalment en les potes i les ales, precisament les parts que toquen el menjar.

Els resultats de l'estudi són sorprenents

Els investigadors van utilitzar tècniques per a estudiar a fons el material genètic de 116 mosques i el resultat va ser contundent: les potes i les ales són les parts del cos amb major diversitat microbiana i actuen com autentiques eines de dispersió bacteriana. 

La transmissió és mecànica, no biològica, això vol dir que la mosca no necessita picar ni excretar per contaminar. Només necessita que es posi durant uns segons en una superfície per a deixar part del seu microbioma, igual que qui trepitja fang i el reparteix en caminar. Segons el director de l'estudi, Stephan Schuster, "les mosques recullen bacteris en les seves potes, els estenen per ales i els escampen per on es posen".

Entre les troballes més inquietants de l'estudi destaca la detecció d'Helicobacter pylori. Aquest bacteri és capaç de crear úlceres estomacals i està relacionat amb el càncer gàstric i s'ha trobat en diverses mosques salvatges. Així mateix, els investigadors també van trobar ADN d'altres bacteris potencialment perillosos, com l'Escherichia coli, Enterobacter cloacae, Klebsiella pneumoniae, Acinetobacter baumannii o Proteus mirabilis, algunes d'aquestes són responsables habituals d'infeccions gastrointestinals, urinàries i respiratòries.

El més cridaner és que ràpid pot produir-se la transferència. En un dels assaigs, una mosca va ser capaç de deixar fins a 30.000 colònies bacterianes després de caminar sobre una placa estèril durant escassos segons, després d'haver estat en contacte amb la superfície contaminada.

Donat que moltes mosques s'alimenten i es reprodueixen en brossa, excrements o matèria orgànica, la varietat bacterina que transporten reflecteix els entorns per on han estat. També, com no pot ser d'altra manera, quan viatgen fins al menjar segueixen portant bacteris.

No cal preocupar-se en excés

Tot i això, la presència de bacteris en les mosques i en el menjar no vol dir que impliqui una infecció. Segons els investigadors, el risc depèn de la susceptibilitat de la persona i del tipus de bacteris. En persones sanes, el sistema immunitari sol neutralitzar petites exposicions sense conseqüències, però no per això deixa de ser una via potencial de transmissió que convé conèixer.