La cerca i persecució de la felicitat és un dels grans motors de la història de la humanitat i un dels objectes d'estudi més treballats per la ciència i la filosofia. Després de segles d'anàlisi i reflexió, avui es coneixen algunes claus i principis que faciliten el benestar personal, però encara hi ha molt marge per recórrer. En aquest sentit, un estudi recent de la Universitat de Harvard ha assenyalat dos indicadors clau per determinar si algú viu una vida plena.
L'Estudi de Harvard sobre el Desenvolupament d'Adults és un dels més extensos i complets sobre aquesta matèria, i també un dels més longeus. Va néixer el 1938 amb 724 participants inicials, però amb el pas dels anys s'ha expandit fins a les 2.500 persones gràcies a la inclusió de les famílies i descendents dels primers. I és que es tracta un estudi longitudinal, la qual cosa vol dir que es basa en l'avenç de la mostra al llarg del temps.
Actualment, el responsable de la investigació és el professor de Psiquiatria de Harvard Robert Waldinger, que ha destacat aquests dos factors claus per a viure una vida plena. En primer lloc, assenyala la importància de les relacions personals. Tal com diu, si són felices i saludables, tenen un impacte positiu en múltiples facetes des de la salut física i mental fins a la felicitat subjectiva.
Aquestes relacions van des de la família, amics i parella, fins als companys de feina, veïns i altres persones de la comunitat i amb qui es té contacte directe cada dia. "La relació amb els desconeguts també és fonamental", subratlla Waldinger, que reitera que està relacionat amb l'esperança de vida.
D'altra banda, l'expert alerta que l'exposició a contaminants té un impacte directe en l'autopercepció de la felicitat. Concretament, fa referència a un estudi recent que confirma que el contacte reiterat amb el plom durant la infantesa a través de l'aire i l'aigua fa que les persones tinguin nivells més baixos de benestar, així com una pitjor salut física i mental.
