Un equip d'investigadors de la Universitat de Harvard ha posat damunt la taula una teoria innovadora sobre l’origen de l’Alzheimer que podria canviar la manera en què s'aborda aquesta malaltia. Els científics suggereixen que la manca de liti -un element químic escàs, però fonamental per al bon funcionament del cervell- podria estar relacionada amb l’aparició de deteriorament cognitiu característic d’aquesta patologia.
La recerca, publicada aquest dimecres a la revista Nature, també obre la porta a un possible tractament preventiu: l’orotat de liti, un tipus de sal administrada en ratolins, ha demostrat ser eficaç per evitar la pèrdua de memòria i altres danys cerebrals propis de l’Alzheimer.
Malgrat els resultats prometedors, els autors alerten que la població no ha de prendre suplements de liti pel seu compte, ja que poden tenir efectes nocius greus. En canvi, fan una crida a impulsar assaigs clínics que permetin avaluar amb seguretat l’eficàcia d’aquesta substància en humans.
Bruce Yankner, el cap del projecte, utilitza una metàfora visual per descriure la complexitat de la malaltia: compara el cervell afectat per l’Alzheimer amb un escenari devastat després d’una guerra, ple de seqüeles i destrucció que dificulten entendre quin ha estat el detonant i com era abans. Tot i dècades d’estudi, encara no s’ha trobat una causa clara de la malaltia.
Les proteïnes com la beta amiloide i la tau, així com la inflamació crònica provocada per cèl·lules immunitàries hiperactivades, han estat relacionades amb el procés neurodegeneratiu. Segons Yankner, el dèficit de liti podria ser la "fallada en la comunicació" que desencadena tot aquest caos.
Amb la voluntat de saber si altres metalls també tenen un paper en l’Alzheimer, el grup de Harvard va analitzar teixits cerebrals humans del banc de cervells de la Universitat Rush de Chicago, on s’hi conserven mostres de persones amb diversos graus de deteriorament cognitiu. L’estudi va permetre detectar amb gran precisió la presència de diferents metalls, i el resultat va ser clar: només el liti es reduïa de manera significativa a mesura que progressava la malaltia.
Aquest descobriment dona coherència a altres estudis previs que ja apuntaven una relació entre liti i salut cerebral. Per exemple, s’ha observat que les regions amb aigües riques en liti presenten una incidència menor de demència. Un estudi realitzat a Dinamarca l’any 2017, amb dades de més de 800.000 persones, va trobar una correlació entre nivells elevats de liti a l’aigua potable i un menor risc de desenvolupar Alzheimer.
Una matèria primera a l'alça
El liti és un element químic essencial que, tot i ser escàs en la natura, té una gran importància tant en el camp de la salut com en el sector tecnològic, però amb múltiples aplicacions, des de cotxes, fins a medicines o fins a l'hora de dissenyar una cuina.
Per exemple, en l'àmbit de la salut s'ha utilitzat per a diversos tractaments de trastorns mentals: en dosis controlades ajuda a estabilitzar l'estat d'ànim i ara, sembla que pot ajudar a revertir la demència i l'impuls de l'alzheimer.
Per altra banda, l'aplicació en el sector tecnològic és molt extensa. Totes les bateries recarregables es fan amb ions de liti, és a dir, que n'és present en telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, cotxes elèctrics, en resum: en tot allò que pot ser carregat amb electricitat. A més, el carbonat de liti és un material clau per fer vidre ceràmic, un material molt utilitzat en els marbres de la cuina, ja que redueix notablement l'expansió de la calor.
Aquesta necessitat essencial per a la salut i pel desenvolupament tecnològic fa que s'hagi generat un augment de la demanda global de liti. Tot plegat ha fet que es converteixi en un dels recursos més estratègics del segle XXl.
