Cada estiu, paral·lelament a l’augment de les temperatures, augmenta el risc d’exposició a un bacteri potencialment perillós: la legionel·la. Aquest microorganisme habita en els sistemes d’aigua calenta i, per aquest motiu, troba en molts hotels, balnearis i gimnasos l’entorn perfecte per multiplicar-se, si no es prenen les mesures pertinents.

La legionel·la causa la legionel·losi, una malaltia respiratòria que pot esdevenir greu i causar la mort. Els símptomes són febre alta, tos seca o expectoració, dificultat per respirar, dolor muscular o mal de cap. La investigadora científica del CEBAS-CSIC, Ana Allende, explica que “En general, són símptomes similars als d’una grip”.

El diagnòstic es basa en proves com la detecció d’antigen urinari, el cultiu de secrecions respiratòries, o tècniques ràpides com la PCR. “El tractament requereix antibiòtics, i en els casos greus pot ser necessària l'hospitalització”, afegeix.

A l’estiu la possibilitat d’un brot de legionel·la és molt superior, ja que la calor afavoreix el metabolisme del microorganisme. “La temperatura òptima pel bacteri oscil·la entre els 20 i els 45 °C, que és la temperatura en què es troben la majoria dels sistemes d’aigua climatitzada tot l’any, i en el període estival també els sistemes d'aigua no climatitzades”. 

Mesures preventives per minimitzar els riscos a l’estiu

Allende aconsella “netejar regularment els punts terminals per evitar l’estancament, fer desinfeccions periòdiques d’acumuladors, dipòsits, aixetes i dutxes, i revisar les torres de refrigeració i humidificadors abans i durant l’estiu”.

A més, recomana mantenir les temperatures dels sistemes d’aigua fora del rang de risc: l’aigua calenta per sobre dels 50 °C, i l’aigua freda per sota dels 20 °C. Totes aquestes recomanacions estan recollides en la legislació espanyola vigent sobre prevenció i control de la legionel·la”, descriu l’especialista.

En concret, Allende cita que el risc més gran es concentra en aquelles instal·lacions que generen aerosols d’aigua, ja que la inhalació de microgotes contaminades és la forma més comuna d’infecció. Així, “cal anar amb compte amb els equips d’humidificació i de nebulització o, fins i tot, amb alguns sistemes de reg per aspersió”.