La donació d’òrgans és un acte altruista que pot salvar moltes vides. Amb l’augment de la demanda d’òrgans i la necessitat d’aconseguir nous donants, s’ha flexibilitzat en gran manera els criteris per a la donació. No obstant això, segueixen existint certes condicions que fan que algunes persones no siguin candidates per donar els seus òrgans. Aquests criteris estan dissenyats per garantir que els òrgans trasplantats siguin viables i segurs per als receptors. A continuació, analitzarem els factors que poden excloure una persona de la donació d’òrgans, tenint en compte les malalties, infeccions i altres circumstàncies mèdiques.
Les infeccions i malalties greus
Un dels criteris més estrictes a l’hora de considerar si una persona pot donar òrgans és la presència d’infeccions greus o malalties cròniques. En primer lloc, les persones infectades amb VIH solen quedar excloses de la donació d’òrgans. Això es deu a la gravetat de la malaltia i al risc de transmetre-la al receptor, tot i que en casos molt específics i sota criteris estrictes, pot considerar-se la donació d’òrgans entre pacients amb VIH. A més, aquelles persones amb infeccions bacterianes, víriques o fúngiques no controlades també es consideren inaptes per donar. Això inclou infeccions que no responen als tractaments antimicrobians convencionals.
Per exemple, la sepsi o infeccions disseminades posen en risc la viabilitat dels òrgans i poden causar greus complicacions al receptor. Aquests casos es consideren perillosos no només per l’estat de l’òrgan, sinó també per la salut del receptor que podria quedar afectat per l’entrada d’agents patògens al seu sistema immunitari, especialment si està immunodeprimit.
Malalties degeneratives i càncer
Les malalties degeneratives, especialment aquelles que afecten diversos òrgans, poden ser una altra barrera per a la donació d’òrgans. Això inclou patologies com la insuficiència multiorgànica, una condició on múltiples òrgans del cos deixen de funcionar adequadament de manera simultània. En aquests casos, els òrgans potencialment donables no són viables, ja que es troben en un estat avançat de deteriorament. També és important considerar el paper del càncer.
Les persones que han tingut o tenen neoplàsies malignes no són elegibles per donar òrgans, especialment si el càncer és actiu o ha metastatitzat. Això es deu al risc que les cèl·lules canceroses es puguin transferir al receptor, multiplicant les possibilitats de desenvolupar la malaltia. Fins i tot en casos de càncer del sistema nerviós central, que abans es considerava segur per a la donació d'òrgans, els criteris han estat revisats per assegurar que no hi hagi cap perill per al receptor.
Factors que afecten la viabilitat dels òrgans
Encara que la majoria de les exclusions es basen en la protecció del receptor, també hi ha criteris que apunten directament a la viabilitat dels òrgans en qüestió. Un d’aquests casos és l’estat de salut de l’òrgan mateix. Per exemple, les persones amb insuficiència renal crònica no poden donar els seus ronyons, ja que aquests estan danyats de manera irreversible i no complirien la funció requerida en el receptor. No obstant això, en altres òrgans, com el fetge o el cor, la situació pot variar.
A vegades, un òrgan que aparentment no compleix els criteris inicials de donació pot ser revisat de manera més detallada per equips especialitzats. La tecnologia moderna i els nous avenços mèdics permeten utilitzar alguns òrgans marginals en situacions en què abans no es consideraven viables. Això ha estat especialment rellevant en el cas dels trasplantaments de fetge o ronyó, on s'han aprovat òrgans de donants amb malalties hepàtiques lleus o amb una funció renal compromesa però estable.
La importància dels estats mèdics
Algunes malalties rares també constitueixen criteris d’exclusió absoluts per a la donació d’òrgans. Entre elles, les malalties causades per prions, com la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Aquest tipus de patologies són altament perilloses i transmissibles a través dels trasplantaments. Per aquest motiu, els pacients amb aquesta malaltia o qualsevol de les seves variants estan automàticament exclosos com a donants.
Una altra exclusió es dona en persones que han estat tractades amb hormones derivades de la hipòfisi de cossos de cadàvers. Aquest tractament va ser utilitzat anys enrere per a certs pacients, però després es va descobrir que podia transmetre malalties degeneratives greus. Aquesta situació, tot i ser cada cop menys comuna, encara és rellevant en alguns països on aquests tractaments es van aplicar durant dècades.
La necessitat d'un sistema de donació flexible i segur
La donació d’òrgans és una pràctica mèdica que ha salvat milions de vides arreu del món. Tanmateix, és fonamental seguir uns criteris mèdics estrictes per garantir la seguretat tant dels receptors com de la viabilitat dels òrgans trasplantats. Condicions com les infeccions greus, el càncer o malalties degeneratives continuen sent motius de no-aptitud per a la donació. Amb els avenços mèdics, molts d’aquests criteris han anat evolucionant, oferint cada vegada més flexibilitat en l’ús d’òrgans marginals que, en altres temps, no haurien estat viables. Això ha permès que més persones puguin accedir a un trasplantament, tot i que segueixen existint limitacions importants en determinats casos.
És fonamental que els sistemes de salut continuïn avançant en la seva capacitat per avaluar cada cas de manera individual, aprofitant tots els recursos possibles sense comprometre la salut del receptor. Al final, la clau per augmentar la disponibilitat d'òrgans és mantenir un equilibri entre la flexibilitat i la seguretat, assegurant que cada donant potencial sigui valorat amb els estàndards mèdics més actualitzats i que cada òrgan viable sigui utilitzat per salvar vides.