El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha desestimat el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la decisió de l'aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de no reconèixer-los la condició d'eurodiputats després de les eleccions del maig de 2019. D'aquesta manera, el TJUE avala la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que ja es va pronunciar en aquesta línia l'any 2022, refuta el criteri de l'advocat general de la UE, que fa tot just uns mesos va dir que Puigdemont i Comín haurien d'haver ocupat l'escó des del primer moment, i confirma la decisió de Tajani: va fer el que havia de fer.
Puigdemont i Comín s'han mostrat "sorpresos i preocupats" per la sentència, i han advertit que els deixa en situació "d'indefensió". "Els estats poden inventar-se requisits contraris als principis de la democràcia i incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país", han assenyalat en un comunicat.
La decisió suposa un cop per a Puigdemont, que sempre ha defensat que hauria hagut d'accedir a l'escó el maig de 2019 i que la decisió de Tajani va ser una violació dels seus drets polítics. Ara bé, té poca transcendència, tenint en compte que ja no es va presentar a la reelecció i és diputat de Junts al Parlament. És més rellevant en el cas de Comín, que va ser elegit a les passades eleccions però Roberta Metsola s'ha negat a reconèixer-li aquesta condició. La sentència del TJUE reforça la posició de la presidenta del Parlament Europeu i complica el futur de Comín, que té en marxa un recurs contra la decisió de Metsola. Els serveis jurídics de l'Eurocambra ja analitzen la nova resolució.
Comín continua a Bèlgica pendent de l'amnistia. El jutge Pablo Llarena no li ha aplicat la llei al delicte de malversació i el cas es troba pendent de l'últim recurs al Suprem, abans de poder arribar al Tribunal Constitucional. Ara com ara, el dirigent de Junts no té immunitat i té una ordre de detenció estatal activa; si torna a Espanya, serà detingut i per tant no pot jurar la Constitució. Si renuncia a l'escó, el lloc l'ocuparia la catedràtica de Dret Internacional Neus Torbisco, número dos a la llista de Junts.
Tajani no podia fer altra cosa
La sentència diu que el president Tajani havia de seguir la llista de la Junta Electoral Central, en què no apareixien ni Puigdemont ni Comín, i que no podia fer altra cosa. En altres paraules, diu que preval el criteri de les autoritats espanyoles i que el president de l'Eurocambra no té competències per fer altres interpretacions. Aquesta resolució podria xocar omb la sentència de 2019 sobre Oriol Junqueras: en aquell moment, la justícia europea va dir que els eurodiputats tenien aquesta condició un cop es proclamaven els resultats, sense necessitat de fer cap altre tràmit.
En aquest cas, el TJUE no diu que calgui jurar la Constitució per ser eurodiputat, sinó que el president del Parlament Europeu no esmenar la llista que rep de les autoritats espanyoles. El problema, doncs, és previ. "El president del Parlament Europeu va fer el que estava obligat a fer", diu la justícia europea. I és que els dirigents independentistes no es van quedar sense escó per una decisió de Tajani, sinó perquè no figuraven a la llista que van enviar les autoritats espanyoles. És a dir, la decisió de deixar-los sense escó era prèvia, i Tajani no podia fer res més que acceptar la llista que havia rebut.
L'opció dels tribunals espanyols
I qui controla aquesta llista? Això correspon a la justícia nacional. És aquí on, segons el TJUE, poden recórrer els afectats, no pas contra la decisió del president del Parlament Europeu. Els eurodiputats que es trobin en aquesta situació, doncs, poden impugnar la decisió de la Junta Electoral a la justícia espanyola i, intentar, via prejudicials o d'un procediment d'infracció de la Comissió Europea, arribar a la justícia europea.
Puigdemont i Comín ja van recórrer als tribunals espanyols, que van rebutjar el cas. El Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara contra la decisió de la JEC el 2022, tot recordant que ja exercien com a eurodiputats gràcies a la decisió de Sassoli. Ni el Suprem ni el TC van preguntar al TJUE sobre la validesa del requisit de jurar la Constitució a través d'una qüestió prejudicial, ni el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no va voler entrar al fons de la qüestió. Ara, Comín, que no ha estat reconegut com a eurodiputat, pot intentar fer de nou aquest recorregut, que no serà ni ràpid ni senzill.