Els cobraments de Rufián i Nogueras

ERC ja és gat escaldat a Madrid. El grup de Gabriel Rufián (i per extensió el Govern de Pere Aragonès) ha tingut en els darrers anys problemes per fer complir al PSOE els seus compromisos, sobretot en matèria pressupostària. És cert que els republicans han aconseguit en diferents negociacions traspassos rellevants, com ara el de Rodalies, que està en camí, o la gestió de l'Ingrés Mínim Vital i també concessions pressupostàries com els 900 milions d'euros per executar les obres estatals pendents. A això cal afegir-hi el suport a l'audiovisual en català, el català al Congrés o els indults, l'amnistia i la reforma del Codi Penal.

Però no estan plenament satisfets (els pressupostos continuen amb una execució baixa) i Junts i els seus entorns han aconseguit que la idea d'una ERC que sempre s'hi posa bé amb el PSOE qualli en determinats ambients. Míriam Nogueras se n'havia fet un fart de dir que els republicans votaven "a canvi de res" i que ells, per contra, i gràcies a ser més hàbils, cobrarien sempre "per avançat" arribat el cas.  

Però, com sol passar en política, tot és més matisat i del dit al fet sempre hi ha un bon tram. El cas és que l'amnistia, que Junts va intentar atribuir-se en exclusiva, no ha estat ni "integral" ni "immediata" com prometien els seus negociadors després d'endarrerir-ne l'aprovació (la situació de Carles Puigdemont n'és la millor prova). Altres acords, com el català a Europa o les competències "integrals" d'immigració, encara esperen malgrat que fa mesos que es van prometre. Nogueras ja fa temps que no parla de cobraments per avançat.

Junts no vol ser inclosa en cap bloc, ni en el de l'esquerra ni en el de la dreta. Hi ha mitjans que alimenten que, en qualsevol moment, el partit de Puigdemont podria participar d'una moció de censura per fer caure Sánchez (i investir Alberto Núñez Feijóo sumant els seus vots als de Vox i el PNB) i entrar així en una fase d'enteses amb el PP tornant a les èpoques daurades —si més no per alguns— del Majestic. A Rufián també li agrada alimentar el frame de l'entesa imminent de les dretes encasellant així el partit de Puigdemont en aquesta ideologia, que molesta a alguns dirigents i votants juntaires.

Tal vegada hi ha dirigents de Junts que anhelen que acabi passant perquè prefereixen el PP al PSOE per una qüestió ideològica i per allò de que Feijóo i companyia sí que controlen els poders de l'Estat. Però el fet és que, si passés, a més de barrar el pas a qualsevol avenç nacional, podria reforçar la posició central de Salvador Illa a Catalunya. No encasellar-se en cap bloc i que els seus vots sempre siguin una incògnita sí que dona a Nogueras i als seus diputats més força; el seu preu és aparentment més car. Sobre el festeig de Junts i els socialistes us aconsello l'opinió de Joan Serra Carné.

Tot plegat obliga, en qualsevol cas, al PSOE a escenificar negociacions agòniques. Assumeix que haurà d'esperar als congressos de Junts i ERC per parlar dels pressupostos de 2025. La setmana passada els seus dirigents van trobar-se amb els de Junts a Suïssa i van desbloquejar alguns temes en un bon clima malgrat el desacord que persisteix en el sostre de dèficit o en la regulació dels lloguers. En aquest assumpte, els juntaires van sumar els seus vots als del PP i Vox indignant els col·lectius vinculats al dret a l'habitatge. Per contra, en les darreres hores ha transcendit que s'activa, amb desclassificació d'alguns documents inclosa, la comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A i que el ministre José Manuel Albares ha demanat de nou l'oficialitat del català a l'Eurocambra.

En el cas d'ERC, en canvi, massa sovint els seus vots s'han donat per descomptats perquè ells, com Bildu, el BNG o Podem, mai faran acords amb el PP, més encara si Vox també és a l'equació. Això els ha creat, quan ja no són els únics socis catalans necessaris, algun disgust i ha relaxat al PSOE malgrat que la voluntat de Sánchez és que siguin l'aliat de referència ateses les anades i vingudes de Puigdemont i Junts. Els republicans van quedar en mal lloc amb la convalidació dels decrets anticrisi, quan van donar el sí d'entrada i, a última hora i després d'anunciar el vot contrari, Junts va esgarrapar concessions d'impacte. De totes elles, per ara, s'ha concretat només la rebaixa de l'IVA de l'oli d'oliva uns mesos.

Esquerra necessita, per obtenir resultats que validin la seva estratègia, que és compartida per Junqueras i Rovira, entendre's amb els socialistes i que tinguin voluntat de complir, cosa imprescindible si Illa vol projectar fiabilitat. I això és també trobar el to —si convé infligint-los algun càstig en forma de votacions perdudes— per fer valer els seus vots, més ara que ha passat a l'oposició a Catalunya. De moment, sembla que el PSOE entén el missatge de Rufián i ahir Patxi López ja admetia que, si hi ha segon assalt negociador amb Junts pel sostre de dèficit, també hi serà amb ERC, que tindrà l'ocasió de plantejar exigències. 

Aprofitar la força dels seus set diputats a Madrid i escenificar-ho amb més traça mantenint al màxim la coherència ideològica de qui no pot fer peuets amb la dreta pot ser difícil de compatibilitzar, però és imprescindible per mantenir la credibilitat.   

El passadís

David Bonvehí, darrer president del PDECat, el partit continuador de CDC i que es va dissoldre l'any passat, va ser nomenat ahir pel Govern de Salvador Illa director general de Cooperatives i Economia Social. L'exdiputat fa mesos que estava dedicat a una tasca ingent (i molt necessària) per evitar que es perdi una part rellevant de la història política recent del nostre país. Bonvehí està recopilant i endreçant més de 80.000 documents, escrits o fotogràfics, de la història del PDECat i, sobretot, de CDC, el partit que Jordi Pujol va fundar el 1974. Ell i altres exdirigents voldrien crear una fundació que en reivindiqués el llegat i l'acció política.

Vist i llegit

A l'article "Kamala Harrris, guia per a demòcrates perplexos de tot el món", publicat a El País, l'assagista i escriptor Sergio del Molino subratlla el canvi que ha suposat la candidata demòcrata a la Casa Blanca a l'hora de plantar cara amb eficàcia a l'onada del que anomena el "populisme ressentit". Amb Harris, "guanyi o perdi", les forces democràtiques tenen un model que ja no respon a l'etiqueta fàcil d'"elitisme" que sovint es llança al progressisme. La vicepresidenta dels Estats Units, segons Del Molino, ha entomat el que representa Donald Trump com una política empàtica, pragmàtica, capaç d'escoltar els arguments dels altres sense prepotències i generar "entusiasmes transversals". Del Molino, que va ser dels primers a alertar de la urgència del fenomen de l'Espanya Buidada, apunta a la necessitat de no respondre al populisme ultra amb actituds arrogants pròpies de certa intel·ligència progressista.

El nom propi

En la línia del seu antecessor, Andrés Manuel López Obrador, la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum (Mèxic, 1962), s'ha negat a convidar el rei d'Espanya, Felip VI, a la seva presa de possessió del pròxim 1 d'octubre. L'acte protocol·lari té especial transcendència històrica perquè és la primera dona que arriba a la presidència del país. En una carta, Sheinbaum ha recordat que Felip no va respondre a la petició de López Obrador, en què exigia a Espanya una disculpa per la conquesta —o genocidi— dels espanyols quan van arribar a Amèrica. La presidenta mexicana marca distàncies amb Felip i Espanya ja ha anunciat que no hi assistirà per la "inacceptable exclusió" del rei. Un monarca que, per cert, ja va passar en el seu dia un mal tràngol per l'exhibició de l'espasa de Bolívar, símbol de l'alliberament i de la justícia social a l'Amèrica Llatina, durant la presa de possessió del president colombià, Gustavo Petro. Espanya faria bé de revisar el seu passat colonial i, si convé, disculpar-se.

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.