Cartes en defensa del català al Parlament Europeu del ministre José Manuel Albares que es fan públiques, reactivació de comissions d'investigació al Congrés sobre l'Operació Catalunya i els atemptats del 17-A que estaven somnolentes des de fa mesos i ara es desencallen, i anuncis de desclassificació de documents del CNI que havien quedat en l'oblit. El govern espanyol ha multiplicat els gestos en els darrers dies, tots produïts després de la reunió a Suïssa entre delegacions del PSOE i Junts, establerts en paral·lel a les últimes derrotes parlamentàries del govern de coalició espanyol, algunes de cosmètiques i d'altres de més sonores, cap de tan comentada com la de la regulació dels lloguers de temporada.

Pedro Sánchez està determinat a esgotar la legislatura, però per aconseguir-ho necessita el concurs dels socis de la investidura, encara que a principis de setembre -en el comitè federal del PSOE del 7 de setembre- cometés l'error d'afirmar que podia governar "amb o sense el legislatiu", declaració després matisada per evitar patacades al Congrés. I al centre de l'equació parlamentària hi ha Junts. 

La formació de Carles Puigdemont va quedar apartada de l'aritmètica de pactes a l'estiu, quan la prioritat de la Moncloa era que Salvador Illa fos president de la Generalitat. Sánchez va triar com a aliat principal ERC a canvi del finançament singular -perquè amb Illa a Palau podia contrarestar el poder autonòmic del PP i tenir collats els republicans a mig termini-, i sabia que la conseqüència seria molestar Waterloo.

En l'arrencada del curs polític s'ha confirmat que Puigdemont faria pagar la tria de la Moncloa. Com va passar al juliol, Junts s'ha negat a validar el primer pas per confeccionar els pressupostos generals de l'Estat -la votació del sostre de dèficit ha quedat al calaix-, moviment que evidencia la debilitat del govern espanyol, però que també certifica que la formació independentista no ha tancat la porta a la negociació. 

Aquest és un element clau. La duresa discursiva de Míriam Nogueras a les Corts espanyoles i la determinació que mostra Jordi Turull -convertit ara també, a la pràctica, en portaveu del partit- es conjuguen amb la voluntat d'exercir la influència política. Junts es troba en la intempèrie institucional a Catalunya, no governa ni a la Generalitat ni a Barcelona, però no vol ser un actor secundari.

Fins que no s'apliqui del tot la llei d'amnistia i Puigdemont tingui camí lliure per tornar, la manera de jugar les cartes de Junts no variarà. És el Tribunal Constitucional (TC), amb majoria progressista qui assumirà la resolució definitiva de l'amnistia, tempos que es podrien accelerar respecte a les previsions inicials. Però, mentrestant, els pressupostos generals de l'Estat esperen el resultat del festeig a Junts. 

El partit de Puigdemont, pendent de decidir quines responsabilitats orgàniques vol exercir, no es cataloga com a soci del PSOE al Congrés ni del PSC al Parlament, on és el primer grup de l'oposició. Les legislatures tenen anys de recorregut i, un cop aplicada l'amnistia, els rols poden canviar. A Catalunya, de fet, caldria no predeterminar els papers de cada actor. Potser el més conscient n'és el Govern de Salvador Illa, que aquest setembre ja ha expressat la voluntat d'ampliar l'aeroport del Prat, cuidar l'escola concertada i combatre la multireincidència, tot plegat mentre restituïa Jordi Pujol i incorporava perfils de l'antiga CiU. La partida tot just ha començat.