"No ens queda més remei que votar el PSC. Com ens hem de veure". La frase, pronunciada en privat per un exalt dirigent de Convergència, resumeix bé el desplaçament que han patit sectors del nacionalisme crescuts a l'empara de Jordi Pujol en direcció cap al partit que lidera Salvador Illa. Els motius són múltiples: el factor Carles Puigdemont -que va trencar amarres amb el PDECat només quatre anys després de fundar-lo per fiar-ho tot al projecte de Junts-, la fi del procés, l'estratègia de centre ampli que aspira a capitalitzar Illa i l'existència d'un govern espanyol com el de Pedro Sánchez que, en els últims anys, ha multiplicat -per convenciment o necessitat parlamentària- els gestos cap a Catalunya.
L'acostament progressiu de dirigents de l'antiga CiU als postulats del PSC s'han materialitzat en diversos nomenaments del Govern. N'hi ha dos que sobresurten per damunt la resta. Es tracta de Ramon Espadaler, conseller de Justícia, i Miquel Sàmper, titular d'Empresa. Espadaler, criat políticament sota el paraigua d'Unió Democràtica governada per Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre -ara president de Foment del Treball, ben relacionada amb el PSC-, portava dues legislatures integrades dins del grup dels socialistes gràcies a l'acord signat amb Units per Avançar. Aquesta és una de les sigles que van sorgir del concurs de creditors amb què van acabar les sigles democristianes.
Sàmper, en canvi, ha arribat sota l'aixopluc del PSC després de fer un camí completament diferent. Successor de Josep Rull com a candidat de CiU a Terrassa -va passar de nou a tres regidors-, Quim Torra el va reclutar en el tram final del seu Govern com a conseller d'Interior. El juny del 2022 es va integrar a la direcció de Junts com a nom proposat per Laura Borràs i, en els mesos posteriors, es va significar a favor de sortir de l'executiu. Amb el pas del temps, però, es va anar allunyant de les tesis del partit mentre exercia la defensa de l'exiliat Lluís Puig. El febrer d'enguany va estripar el carnet de Junts i, mig any més tard, assumia la conselleria d'Empresa sota la batuta d'Illa.
En tot aquest temps, el PSC també ha assajat acostaments amb altres exdirigents de Convergència, com és el cas de Santi Vila i Marta Pascal, que en el seu dia també van intentar gaudir de bona relació amb els principals dirigents del PSOE. Tots dos exerceixen al sector privat i, de moment, no tornaran a la política activa, encara que la segueixin de prop. Vila va signar un manifest de suport a Illa i lidera el comitè assessor en infraestructures de Jaume Collboni, mentre que Pascal va comandar una plataforma de suport al PNB en les últimes eleccions europees. La va acompanyar David Bonvehí, que ha estat l'últim fitxatge del Govern provinent de l'espai convergent o postconvergent.
L'últim president del PDECat ha estat nomenat aquest dimecres com a director general de Cooperatives i Economia Social dins de la conselleria d'Empresa que lidera Sàmper. Bonvehí va tenir un perfil baix fins a finals del 2023, data en què es va liquidar el partit hereu de Convergència. "He tingut moltes decepcions personals", va indicar en una entrevista a Nació. Distanciat de Puigdemont -amb qui gaudia d'una bona relació quan compartien escó al Parlament i que va ser decisiu per situar-lo a la cúpula del PDECat quan es va fundar-, a les últimes eleccions europees va ocupar un lloc simbòlic a la llista del PNB. A la conselleria d'Empresa ja hi havia càrrecs de confiança provinents de l'antiga CDC.
L'últim president del PDECat no ha estat l'únic nomenament de la jornada en clau postconvergent. Jaume Duch, conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, ha escollit Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol escollit sota una marca auspiciada per Junts, per portar la direcció general de la Catalunya Exterior. Lázaro, amb passat a Unió, va ser col·laborador de Francesc Gambús quan era eurodiputat. En l'última campanya electoral va desplaçar-se fins a Argelers per assistir als mítings de Puigdemont.
A banda dels nomenaments, Illa també ha cultivat gestos cap a personalitats destacades amb passat a CiU. El més rellevant ha estat la reunió amb Jordi Pujol, que completa la restitució pública d'un expresident progressivament allunyat de l'ostracisme en què es va situar després de confessar l'existència de diners a l'estranger. "És una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya", va assenyalar el líder del PSC després de la trobada amb Pujol. En una etapa que Illa aspira a associar amb la institucionalitat, els socialistes s'han fet acompanyar de dirigents provinents d'un espai, el convergent, amb qui durant dècades es van disputar les principals responsabilitats del país.