David Bonvehí, l'últim president del PDECat, s'integra en un lloc simbòlic de la llista del PNB a les eleccions europees, segons ha pogut saber Nació. Ocuparà el número 55 de la candidatura. La incorporació s'ha tancat després que un seguit d'actors polítics i dirigents de l'antiga CiU hagin posat en marxa la plataforma Treballem per Catalunya, que fa costat al projecte dels nacionalistes bascos sota el nom de Coalició per una Europa Solidària (CEUS). Bonvehí, de llarga trajectòria dins de Convergència, va ser un dels fundadors del PDECat -el va presidir fins que es va procedir a la dissolució definitiva, i en una primera etapa va liderar l'àrea d'organització- i va ser un dels negociadors que va intentar fins al final que l'espai postconvergent no es trenqués quan Carles Puigdemont -de qui era molt proper quan compartien escó al Parlament- va fundar Junts.
"Sempre vaig pensar que en el meu partit hi cabien gent com Marta Pascal i com Puigdemont", va assenyalar en una entrevista a aquest diari a principis d'any. La primera coordinadora general del PDECat, que va fer tàndem amb Bonvehí en la primera direcció del partit, l'any 2016, també és una de les persones implicades en l'activació de la nova plataforma. Bonvehí ha mantingut oberts els canals amb el PNB, que va fer costat al PDECat en les últimes eleccions catalanes, i és per això que tancarà la candidatura a Europa. Els nacionalistes bascos, amb el pas dels anys, també han refet els ponts amb Junts, amb qui existeix coordinació al Congrés dels Diputats.
Al voltant de Treballem per Catalunya també s'hi troben, en bona mesura, els actors que en les últimes municipals es van congregar al voltant d'Ara Pacte Local, el paraigua que unia la majoria del món territorial del PDECat que no havia fet el salt a Junts. Segons els impulsors, la nova iniciativa compta amb el suport d'un centenar de persones i organitzacions que provenen de l'espai de l'antiga CiU, i també d'altres partits i projectes polítics que s'hi han "emmirallat" en els últims anys. "Aquest fet significa el retrobament sota una sola plataforma de totes aquestes entitats, organitzacions polítiques i persones", remarquen els dirigents que han posat en marxa el projecte.
Quines són les línies mestres de la plataforma? Defensar a Europa una Unió Europea (UE) de "nacions i pobles" que "lluiten contra la recentralització estatal" promoguda pels grans partits espanyols; promoure un projecte englobat dins la família liberal-demòcrata europea, d'on Convergència va ser expulsada quan Ciutadans hi va entrar; posar en marxa la "forma de fer política" del PNB, amb respecte a les "identitats nacionals"; optar per una Europa que sigui "plural i solidària"; i treballar per protegir els interessos de les persones i les empreses catalanes davant les institucions europees. La papereta del PNB, indiquen, pot servir per "respondre els interessos" dels qui se senten "orfes".
El moviment arriba després que s'hagi procedit a la liquidació del PDECat, que va iniciar el seu declivi quan Puigdemont -ara candidat a la presidència de la Generalitat- va estripar-ne el carnet per activar definitivament Junts i quan va quedar fora del Parlament, amb Àngels Chacón com a candidata, a les eleccions catalanes del 2021. L'últim intent d'aquest espai a les urnes va ser la llista encapçalada per Roger Montañola al Congrés dels Diputats, que va quedar lluny d'obtenir representació. A les municipals, celebrades uns mesos abans que les espanyoles, l'espai hereu de Convergència va mantenir alcaldies com Mollerussa, amb Marc Solsona al capdavant, i va obtenir un centenar de regidors.