Tots ho hem experimentat: estem enmig d’una conversa i, de sobte, deixem de seguir el fil. O estem llegint i ens adonem que fa estona que les paraules passen davant dels ulls sense significat. A aquest fenomen habitual l’anomenen “quedar-se en blanc”, però, què passa realment dins el cervell quan això succeeix?

Un equip internacional de neurocientífics i filòsofs ha analitzat en profunditat aquest estat mental tan quotidià però, fins ara, poc estudiat. La seva recerca, publicada a la revista Trends in Cognitive Sciences, distingeix la “ment en blanc” de la simple divagació mental i la defineix com un estat en què disminueix l’atenció, la memòria falla i fins i tot desapareix la parla interna.

Segons explica la investigadora de la Universitat de Lieja, Athena Demertzi, s'ha analitzat 80 estudis previs que registraven l’activitat cerebral quan els participants deien que no pensaven en res. La conclusió és clara: la ment en blanc no és només una sensació subjectiva, sinó que té una base neurofisiològica ben concreta.

Entre el 5% i el 20% del temps, no pensem en res

Els estudis indiquen que, de mitjana, passem entre un 5% i un 20% del nostre temps vigent amb la ment en blanc. I és més probable que ens passi cap al final de tasques que requereixen atenció sostinguda, després de dormir poc o de fer exercici intens. Això explicaria per què molts estudiants es bloquegen al final d’un examen o per què és tan fàcil desconnectar després d’un dia llarg.

Els investigadors han comprovat que durant aquests moments el cervell mostra senyals similars als de les persones inconscients: disminueix la freqüència cardíaca, es contrauen les pupil·les i les ones cerebrals es tornen més lentes, com si el cervell entrés en un “episodi local de son”. És a dir, parts del cervell literalment s’adormen mentre estem desperts.

Què passa dins el cervell quan “ens buidem”?

Quan les persones són instades a “buidar la ment” (un exercici habitual en meditació), es produeixen desactivacions en zones com l’àrea de Broca (relacionada amb el llenguatge), la memòria i la motricitat. Això suggereix que la ment en blanc es dona quan hi ha un desajust en els nivells d’activació cerebral, fet que impedeix el funcionament normal de processos com la memòria, l’atenció i el llenguatge.

Segons els científics, tant els estats d’excitació cerebral molt baixa com els de molt alta poden conduir a aquesta desconnexió. Això explicaria per què, tant la fatiga com l’estrès extrem poden provocar que “ens quedem en blanc” en moments crucials.

Un estat típic… i necessari?

Lluny de ser un error del cervell, els investigadors proposen que la ment en blanc és un estat dinàmic i fisiològic que pot tenir un paper adaptatiu, ajudant el cervell a recuperar-se de períodes d’alta demanda cognitiva. Així aquests lapses podrien actuar com petites “desconnexions” necessàries per mantenir l’equilibri mental.

El descobriment obre la porta a noves línies d’investigació sobre com la ment es regula i com aquestes pauses involuntàries podrien influir en l’aprenentatge, la productivitat i fins i tot la salut mental. La pròxima vegada que notis que has desconnectat sense voler, recorda: no és només distracció, és el teu cervell que es pren un petit descans.