Posar-se vermell és una reacció involuntària i exclusiva dels éssers humans, sovint relacionada amb emocions com la vergonya, la timidesa o l'ansietat. Segons dermatòlegs i psicòlegs, aquesta resposta està connectada amb el sistema nerviós i pot variar segons la pell, el caràcter o el context.

Encara que sovint es percep com una debilitat, diversos estudis que ha recollit el 3Cat indiquen que pot generar confiança i empatia. En casos extrems, existeixen tractaments psicològics i, fins i tot, un tractament quirúrgic per controlar-ho.

Quan pot passar?

La doctora en Psicologia i especialista en psicologia clínica, Cristina Ruiz Coloma, explica que és una reacció que té a veure amb aspectes com la seguretat que tenim en nosaltres mateixos. “Passa això perquè quan es produeix una situació percebuda com a estrès, el sistema nerviós simpàtic s’activa i produeix una resposta equiparable a la de la taquicàrdia, la sudoració o la falta de respiració”. Aquesta resposta fa que la sang s’acumuli a les galtes, on es percep perquè la pell és més fina.

Com podem evitar-ho?

Normalitzar-ho és el primer pas per fer-hi front. Un dels aspectes que més preocupa en aquest cas és la percepció negativa d’inseguretat que pensem que tindran els altres sobre nosaltres. “Com que la ruborització va molt connectada amb l’ansietat, intentar fer alguna tècnica de relaxació o de respiració abans o quan estem interactuant amb gent, ens pot ajudar a disminuir l’ansietat”, afirma Ruiz.

A més, el doctor de la Universitat de Califòrnia, Dacher Keltner, assegura que en realitat, aquest fet pot ser percebut positivament com “algú en qui es pot confiar més”. La ruborització és de les poques expressions que no es poden fingir, i això la converteix en “un senyal que pot generar confiança” i indicar que “ets més altruista que la resta de persones”.

La intervenció amb èxit quasi rotund

El cap de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic de Barcelona, Laureano Molins, explica que posar-se vermell és una qüestió fisiològica equiparable al fet de suar. A més, assegura que si bé “la majoria de gent conviu força bé amb aquesta patologia, també hi ha persones que tenen una resposta exagerada a un estímul normal”.

Encara que existeix el suport psicològic, el doctor afirma que la intervenció anomenada simpatectomia endoscòpica toràcica, té un èxit d’entre el 90 i el 95% i es presenta com una bona solució. “Arran del tractament quirúrgic per frenar la sudoració severa de les mans o de la cara, vam veure que també millorava la ruborització. Vam aconseguir interrompre la cadena simpàtica a partir d’un nervi que passa per dins del tòrax i que fa de mediador d’aquesta afecció”.