Menjar alvocat té moltes derivades positives. És una fruita deliciosa i nutritiva. És bona, també, per la seva versatilitat i propietats i per tot això és fàcil trobar-la a qualsevol cuina del país, tot i la problemàtica que genera per l'arraconament dels productes catalans. Un dels usos més desaprofitats d'aquest tipus d'aliments és la closca. 

A primer cop d'ull la closca dels alvocats no té res a oferir. De textura lleugerament rugosa i de certa duresa, com si fos de cuir, la tendència és llançar-la. Però hi ha una sèrie d'àmbits en què pot fer molt de servei. En primer lloc, és ideal per fer servir d'adob. Només cal trinxar-la abans, per agilitzar el procés d'absorció de la terra. Un ús més creatiu és fer-lo servir de test per les llavors, una alternativa més sostenible que el plàstic. 

Una de les facetes més desconegudes de la closca de l'alvocat és el seu ús com a infusió. Conté propietats antioxidants i antiinflamatòries. Només cal assecar la closca, trinxar-la i bullir-la durant uns minuts. Això sí: res de consumir-la directament. Tot i les propietats antioxidants, la textura i la presència de substàncies químiques la fan inviable per alimentar-se'n directament amb els riscos de salut corresponents. 

La tercera branca de les closques d'alvocat és en la indústria. Diverses iniciatives de moda sostenible l'han fet servir de tint natural per emprar en fibres de cotó rosades o marrons. I hi ha investigacions que la inclouen com una alternativa més sostenible a la producció de bioplàstics que els derivats de petroli.