El mètode científic per ser feliç en 21 dies: «El benestar es pot entrenar»

La felicitat depèn de l’equilibri entre tenir propòsits vitals estimulants, els vincles socials que et rodegen i l’energia emocional, segons un estudi científic

Publicat el 20 de març de 2026 a les 05:30

“La felicitat no depèn només d’allò que ens passa, sinó també de com ho interpretem i dels hàbits emocionals que desenvolupem”, explica Javier Quintero, cap del servei de psiquiatria, salut mental i addiccions de l’Hospital Universitari Infanta Leonor. Amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat, que se celebra aquest divendres 20 de març, Quintero, psiquiatre amb més de 25 anys d’experiència clínica, explica que la felicitat no és només una emoció passatgera, sinó que es pot entrenar, analitzar i mesurar

Una investigació de la Clínica Doctor Quintero, amb col·laboració amb la Universitat Internacional de La Rioja, ha donat validesa científica a l'Índex LUZ-360, un model que avalua el benestar emocional de forma integral, basat en tres dimensions: l’assoliment, la unió i la vitalitat. La investigació certifica que l’èxit o assoliment està relacionat amb la consecució de propòsits i, per tant, amb la sensació de progrés personal.

Per la seva banda, la unió mesura la qualitat de les relacions socials que t’envolten i el suport social. I la vitalitat es vincula a l’energia emocional i a la motivació diària. La felicitat, per tant, depèn de l’equilibri entre tenir propòsits vitals estimulants, els vincles socials que et rodegen i l’energia emocional. 

"Petits canvis quotidians" 

Quintero defensa que el benestar emocional es pot treballar amb “petits canvis quotidians”, que poden tenir un gran impacte en tan sols 21 dies, tal com exposa en el seu llibre Com estàs? 21 dies per crear l’hàbit de ser feliç. El psiquiatre explica que els 21 dies no són una promesa immediata de felicitat, sinó una estructura per començar a “entrenar el benestar”, de la mateixa manera que passa quan comences a cuidar l’alimentació o l’exercici. 

Una investigació de Sonja Lyubomisky, de la Universitat de California, també assenyala que el 50% de la felicitat depèn de factors genètics, un 10% de circumstàncies externes i, fins a un 40%, dels hàbits i decisions que es prenen diàriament. En aquesta línia, cada vegada hi ha més investigacions que mostren que els alts nivells de benestar psicològic estan associats a un menor risc de depressió i ansietat, a una millor salut cardiovascular i una millor esperança de vida.

Aquestes conclusions científiques han portat que cada cop més organitzacions incorporin indicadors de benestar a les seves avaluacions. Quintero conclou que la felicitat no és l’absència de problemes, sinó la capacitat d’aprendre a gestionar les nostres emocions per mantenir el benestar propi en equilibri, fins i tot quan sorgeixen complicacions.