És una de les infeccions bacterianes més comunes del món i, tot i això, moltes persones conviuen amb ella sense saber-ho. L’Helicobacter pylori és un bacteri que s’instal·la a l’estómac i que, en la majoria dels casos, no provoca cap símptoma. Però quan es manifesta, pot causar molèsties digestives persistents i, fins i tot, derivar en problemes de salut més greus.
El bacteri és capaç de sobreviure a l’ambient extremadament àcid de l’estómac gràcies a mecanismes que li permeten protegir-se de l’acidesa. Es calcula que afecta una gran part de la població mundial, encara que moltes persones no arriben a ser diagnosticades.
Quins símptomes poden fer sospitar?
Quan l’Helicobacter pylori causa problemes, els senyals més habituals són el dolor a la part alta de l’abdomen, la sensació de cremor, la inflor després dels àpats, les nàusees, la pèrdua de gana o els eructes freqüents. En alguns casos, la infecció pot provocar úlceres d’estómac o de duodè i, si es manté durant molts anys sense tractament, augmentar el risc de desenvolupar determinades malalties gàstriques.
Pot influir la dieta en el tractament?
Una de les preguntes més freqüents és si una alimentació adequada pot acabar amb el bacteri. La resposta és no. Segons explica el digestòleg Joan Llach, de l’Hospital Clínic, la dieta no és capaç d’erradicar l’Helicobacter pylori.
Tot i que una alimentació saludable pot ajudar a reduir les molèsties digestives i afavorir el benestar gastrointestinal, "la dieta no tracta ni elimina aquest bacteri", explica Llach al vídeo d'Instagram. El tractament necessari continua sent una pauta específica d’antibiòtics, durant 10 o 14 dies, destaca l'especialista.
Per aquest motiu, el paper de la dieta és "secundari", subratlla Llach, tot i que sí que recomana seguir una dieta equilibrada i evitar aquells aliments que puguin irritar la mucosa gàstrica, com els plats molt picants, l’alcohol o el tabac, "que són factors que empitjoren i perpetuen aquesta infecció", explica el digestòleg.
Si el dolor d’estómac, l’acidesa o la inflor són persistents, és important consultar un professional per valorar si cal fer les proves corresponents. També s’ha de buscar atenció mèdica urgent davant signes d’alarma com sang al vòmit o a la femta, dificultat per empassar o una pèrdua de pes inexplicada.
