Una jornada més i tot segueix igual. Llevat del Baix Segre, que va derrotar al líder, a la resta de partits va guanyar el superior en la classificació.
A diferència de jornades anteriors, les nissagues Castany i Tresents van encapçalar el Guissona. Amics, però temibles pel seu nivell: un Mestre Català de 1r tauler i els seus primers 6 jugadors són, en mitja, uns 170 punts ELO superiors als solsonins.
L’Elefant de Solsona alineà: J.Figueras (1/2), X.Sendarrubias (1/2), J.Tordesillas (0), M.Anton (0), R.Pujol (0), R.Vilalta (0), R.Guimerà (0), J.Bajona (1/2), C.Martos (0) i J.Serra (1/2). Resultat: una derrota igual d’inesperada que contundent, 2 - 8.
Serra va arribar a tenir cavall de més i amenaçava la fila 7a, però el perill de tenir el rei sense sortida de l’enroc no li permeté endur-se el punt sencer.
El Mestre Català jugà una variant agressiva de la defensa india de rei i Figueras va acceptar el repte enrocant llarg. El visitant tenia lleu domini de la columna "b", mentre que la bona situació dels cavalls del local, donaven avantatge posicional. La proposta de taules satisfeia el MC i el solsoní, que té a tocar la norma definitiva de MC!
Anton, agressiu, va jugar obert. Després de molta lluita, el final era lleugerament pitjor i un únic cavall no aturava dos peons a 6a fila.
Bajona va guanyar qualitat, però una posició massa tancada no permetia treure’n més profit que unes taules...
Tordesillas va jugar una partida d’enrocs oposats. El front de peons de dama avançava, però el sacrifici de material en la pròpia defensa va pesar massa...
Vilalta va sortir d’una obertura irregular i no va aconseguir ordenar amb força el flanc de dama, ni sacrificant qualitat...
Guimerà va jugar una variant de la defensa Pirc: més espai pel flanc de rei i menys pel de dama. Pressionat a f2, perdia posició i li quedava dama encerclada.
Martos mantingué una lluita posicional per la diagonal d’a1 a h8. Vist com transcorria el matx, va forçar per la victòria, però no va tenir èxit...
Sendarrubias va aturar els forts atacs, descobrint els peons de rei, i encarant les torres contra l’enroc rival. Acabat el “ball de bastons”, signava unes taules en un final igualat, que el mantenen invicte al campionat!
Pujol va lluitar per la victòria fins al final, quan encara tenia dos peons avançats contra alfil, que si no era amb precisió, no els hi haurien aturat.
La classificació, després de 7 rondes, segueix perfilant 3 blocs: 4 capdavanters, 3 a la zona mitja i 3 últims. Observant l’índex Sonnenborg-Berger (“l’escac average” que s’usa per desempatar) es dedueix que els solsonins, amb una millor distribució del 41% de partides guanyades, estarien més amunt...
| Equip | Victòries | SB |
| VALLFOGONA | 6 | 144 |
| ALMENAR | 6 | 126 |
| VILANOVENC | 5 | 124 |
| BAIX SEGRE | 4,5 | 123 |
| MOLLERUSSA | 4 | 116 |
| GUISSONA | 3,5 | 85 |
| BALÀFIA | 2,5 | 87 |
| ELEFANT | 2 | 104 |
| ANDORRA-B | 1 | 88 |
| LA SEU | 0,5 | 92 |
Diumenge vinent, un desplaçament molt difícil a Vilanova de Bellpuig, que 3r amb opcions al campionat, anirà a per totes.
La frase de la setmana és: “La història d’una hora de dues ments és ben explicada en una partida d’escacs.” (José Raúl Capablanca Graupera, GM cubà, 1888-1942; campió mundial d’escacs de 1921 a 1927).
