Una exposició la Fundació Sútia d’Art ressegueix l'obra d'alguns dels artistes que han pintat Sant Hilari i les Guilleries. La mostra, El paisatgisme a la Guilleria, s'ha inaugurat a principis de la Festa Major de Sant Hilari. L’alcalde, Jordi Rotllant, durant l'acte d'obertura, va agrair la tasca de Sútia d’Art i la divulgació d'artistes locals com Joaquim Garriga, Francesc d’Assís Planas Doria o els que es poden descobrir en la mostra actual, que es podrà visitar fins a finals d’aquest any 2025.
Després d’anys d’estudi i recerca, Joan Escolà, president de la Fundació Sútia d’Art, artista, historiador, arqueòleg i arxiver, ha estirat el fil de les primeres obres que va trobar en encants i subhastes i de les fonts escrites de l’època i ha posat al descobert la "natura exuberant de la Guilleria", com l’anomenava Verdaguer.
El paisatge dels voltants de Sant Hilari va atreure també generacions d’artistes de primera fila, de segona, o amateurs, que varen pintar els racons i es van meravellar amb la riquesa natural que presenta l'entorn. Des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjans del XX moltes llars benestants van adquirir per lluir a les seves parets quadres que eren una finestra als boscos, rieres, panoràmiques o racons pintorescos de la vila. Actualment, la majoria d’aquestes obres es poden admirar en les millors col·leccions i museus de Catalunya.
Un retrat de la capital de les Guilleries
A Sant Hilari Sacalm se li reconeix la capitalitat de les Guilleries, una unitat geogràfica, que està distribuïda entre Osona i la Selva i que, per tant, depèn administrativament de Barcelona i de Girona. L'exposició El paisatgisme a la Guilleria, a banda de d'explicar l'obra de molts artistes amb talent, també permet fer un viatge en el temps per descobrir el passat de la localitat, el seu estil de vida i les activitats econòmiques que predominaven.
L’aigua i el bosc són els recursos naturals d’aquestes terres i, abans els avets nadalencs no les anessin substituint, les patates van ser el conreu estrella de les muntanyes que envolten la localitat. La manera tradicional de conservar les patates el màxim de temps era ensitjar-les sota capes de falgueres i terra en el camp mateix on s’havien collit. Un magatzem a cel obert al qual els antics pagesos, que probablement també eren carboners, n’hi deien sútia.
Molt abans que les envasadores comercialitzessin l’aigua, el turisme termal va omplir el balneari de la Font Picant, inaugurat el 1881, i al poble de Sant Hilari van començar a obrir-se establiments hotelers. Eren gent de ciutat que buscaven els aires sans i frescos de la muntanya i que alhora volien socialitzar amb altres personatges de la burgesia catalana. Aquests estiuejants compraven postals dels voltants i es feien retratar pels fotògrafs que hi acudien a fer «la temporada».
Fundació Sútia d’Art
La Sútia és un espai de magatzem i exposició, però sobretot lloc d’estudi i recerca ubicat en una nau del polígon industrial mas Garriga. Paral·lelament, la Fundació desenvolupa un projecte pedagògic amb visites, xerrades i tallers per a les escoles i instituts, incloses en el projecte Indika de la Diputació de Girona, amb l’objectiu d’apropar el patrimoni artístic i històric local a infants i joves.
