Catalunya i el Baix Montseny viuen aquesta setmana a l'expectativa de l'eclipsi solar d'aquest dimecres 12 d’agost de 2026, un dels fenòmens astronòmics més espectaculars dels darrers anys. A la nostra comarca, el fenomen també serà visible des d'alguns punts on l'horitzó de ponent està lliure d'obstacles . Malgrat que no hi ha cap punt oficial habilitat al massís, el Montseny és conegut com un indret de referència per a l'observació astronòmica.
Tant és així que la comarca compta amb l’Associació Catalana de Divulgació Astronòmica del Montseny (ACDAM - AstroMontseny), una comunitat apassionada per l’univers que treballa per acostar l’astronomia a tothom i que vetlla per protegir els cels de la contaminació lumínica. "Creiem que l’univers és patrimoni de tothom, per això impulsem activitats de divulgació, observacions amb telescopi, tallers pràctics i experiències úniques que connecten ciència, natura i emoció", expliquen des de l'Associació.
Pau Montplet (2005), membre d'aquesta agrupació, és un jove bredenc que ha trobat en l’astrofotografia una afició per combinar les seves dues passions: la imatge i l’espai exterior. Des de 2021, en Pau, es dedica a fotografiar el cel i a observar estrelles, planetes i nebuloses. La seva afició, però, ha anat més enllà del cel del Baix Montseny i li ha merescut el reconeixement de la NASA, que li ha publicat fotografies el 2024 i el 2025 en el programa Astronomy Picture of the Day (APOD).
Montplet, a més, ha rebut el Premi Europlanet Iberia Amateur Astronomy Award, que té l’objectiu de reconèixer públicament les contribucions destacades d’astrònoms aficionats individuals de la Península Ibèrica als camps de l’astronomia del Sistema Solar i el descobriment o seguiment d’exoplanetes.
L'astrofotografia, una disciplina complexa
L'afició per l’astrofotografia d'en Pau va néixer arran del seu interès per la natura i l’espai, durant el confinament, com una distracció per passar estones mortes. "Cada cop m’hi vaig anar aficionant més i vaig comprar millor equipament de fotografia més professional per poder augmentar la qualitat de les imatges", explica. L’astrofotografia, afirma, és una disciplina complexa que necessita un equipament especial que pot variar en funció del tipus de la imatge que es pretengui capturar. Per fer fotografia de planetes, o de cel profund (nebuloses, galàxies i cúmuls) es necessita telescopi. A més, es fan servir filtres, ja sigui per captar diferents bandes de llum i detalls o per reduir una mica la contaminació lumínica.
També hi ha un altre tipus d’astrofotografia, la d’astro-paisatge, que combina elements terrestres amb el cel, que es fa amb una càmera digital normal i un teleobjectiu petit. "En el cas de fotografia de planetes o de la Lluna el Sol o altres objectes molt brillants es fan vídeos dels quals s’escullen els millors fotogrames i s’apilen per obtenir una imatge amb molta informació i detall", diu Montplet.
També n'hi ha algunes que són el fruit de molta dedicació i treball en sessions que es poden allargar hores o, fins i tot, dies. "Quan es tracta d'astro-paisatge i de cel profund, es fa fotografia de llarga exposició, es deixa la càmera i o el telescopi apuntant al mateix objecte captant llum durant hores i fins i tot en nits diferents. També s’apilen totes les imatges per obtenir més informació i detall de l’objecte", explica el jove bredenc.
- Pau Montplet, l`astrofotògraf que ha captivat la NASA.
- Cedida
Tot plegat, requereix, anticipació, una bona organització i buscar cels apropiats com el del Montseny el Pirineu, al Prepirineu per poder fotografiar amb les condicions òptimes. En molts casos, en aquest gènere fotogràfic, és clau anticipar-se i en Pau està atent a pàgines web especialitzades que indiquen per on i quan passaran els creuaments de planetes i des de quin punt seran visibles. D'altra banda, algunes nits troba els millors angles sense moure's i ho fa des del terrat de casa. "Els planetes, normalment, els faig des del meu terrat perquè la contaminació lumínica no els afecta gaire", exposa.
Una estació espacial i l'ocultació de Saturn
Segons Montplet, les claus per fer una bona fotografia són la resolució que tenen i l’interès divulgatiu. El primer APOD que li va publicar la NASA va ser l’ocultació de Saturn per darrere de la Lluna i la segona va ser el pas de l’Estació Espacial Internacional per davant del Sol. "En el cas del premi Europlanet l’interès és científic, per imatges de planetes del sistema solar que tenen prou resolució perquè els científics puguin extreure dades interessants a partir d’allò que mostren", explica.
- Pau Montplet, l'astrofotògraf que ha captivat la NASA.
- Cedida
Arran de l'èxit de les seves fotografies, han estat molts els amics i coneguts que li han preguntat ha pensat en dedicar-s'hi professionalment. En Pau, però, assegura que la tasca d'un aficionat no té res a veure amb l'ofici, que està condicionat per instruccions i pautes. "Normalment, un professional no captura ell mateix les imatges ni tampoc les veu; només veu números i dades", diu.
En Pau, però, valora molt la llibertat que li dona no dependre de ningú i "captura el que vol, quan vol, perquè vol i perquè li agrada". Malgrat tot, reconeix que els reconeixements que ha rebut per la seva tasca l'han fet molt feliç. "Estic content i ho continuarem intentant, anirem enviant més fotos a la NASA", assegura el jove bredenc.
