La campanya forestal del 2025 a Catalunya s'ha tancat amb 1.333 incendis més respecte a la de l'any passat, una xifra que suposa un augment del 62,6%. Segons ha detallat la Conselleria d'Interior, hi ha hagut 2.168 incendis de vegetació, dels quals 338 han estat de caràcter forestal. Davant d'aquesta situació es fa patent la necessitat de netejar els boscos i treballar activament per la prevenció de focs forestals.

Aquesta és, precisament, la tasca de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), unes associacions formades per propietaris de boscos i de terrenys agrícoles, masovers, voluntaris i entitats vinculades a la preservació natural, que treballen amb el suport dels Ajuntaments en la lluita contra els incendis i l'abandó de les infraestructures en zones silvestres. 

La seva missió consisteix en la vigilància forestal, elaborar plans de manteniment de la xarxa de camins i punts d'aigua i donar suport al cos de Bombers en l'extinció de focs. Alhora, també s'ocupen de la sensibilització de la ciutadania a la importància de mantenir en condicions els terrenys agrícoles i col·laboren activament en l'execució de les mesures dictades per la Direcció General del Medi Natural en matèria de boscos i prevenció de focs.

Al Baix Montseny tenim un extens patrimoni natural i una gran quantitat de boscos als municipis, no és estrany, doncs, que també hi hagi moltes Agrupacions de Defensa Forestal com la d'Arbúcies, la de Riells i Viabrea, la de Sant Celoni o la de Santa Maria de Palautordera. Aquestes organitzacions sense ànim de lucre tenen el repte de treballar en uns boscos cada cop més abandonats i secs, que reben l'impacte del canvi climàtic. Tant és així que l'ambientòleg Martí Boada, en declaracions a aquest diari, va advertir que l'augment de la massa forestal i el canvi de temperatures podien convertir el bosc mediterrani del Montseny en "un polvorí" cada l'estiu. 

Manca de relleu generacional

A aquestes circumstàncies s'hi afegeix una nova dificultat per a moltes ADF, la manca de relleu generacional. És el cas de l'ADF de Palautordera, amb més de 30 anys d'història, que aquests 11 i 25 d'octubre de 2025, coincidint amb la festa major, faran actes per divulgar la seva labor. El dia 11 serà al parc de Pau Casals de 9 a 14 hores i el dia 25 a la sala de plens a les 11 hores. L'objectiu, expliquen, és trobar nous voluntaris que s'animin a col·laborar i que permetin reforçar l'equip actual.

"Molts dels voluntaris fundacionals es van morir i els nous propietaris del bosc no volen saber-ne res", explica Josep Saurí, membre de l'ADF de Palautordera. Els propietaris més grans, asseguren des de l'ADF, són els que menys interès hi tenen, una situació que resulta paradoxal. No obstant això, l'agrupació de Palau ha aconseguit fitxar uns quants joves del per continuar treballant. Per formar-ne part, però, s'han de rebre una sèrie de formacions i obtenir un permís, el groc o el verd, que capacita els voluntaris per fer unes tasques determinades. “Cal aprendre a tallar mànegues i estudiar com el vent afecta el foc; és una tasca complexa”, remarquen.

L'ADF de Palau està organitzada com una entitat més del municipi i es coordina amb la resta d'agrupacions del Vallès Oriental a través d'una coordinadora comarcal. "Les ADF ens nodrim de subvencions que venen de la Generalitat i de la Diputació, que serveixen per finançar l'equipament i les campanyes sobre el terreny", explica Saurí. La Generalitat i la Diputació aporten un capital amb unes finalitats específiques que es destinen al manteniment de camins i de boscos. "Anem mirant tot l'any i estudiem aquells indrets on el manteniment és més necessari", assegura.

Enguany celebren que han aconseguit comprar una pick-up nova per al cos i que l'Ajuntament de Palau també els ha ajudat en l'adquisició del cotxe. "Nosaltres no teníem vehicle, posàvem els nostres cotxes i tractors de pagesos de la zona", afirma Saurí.  

L'origen de les ADF

Les agrupacions de defensa forestal es van regular a partir de l’any 1986 a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya després de la primera gran onada d’incendis forestals que es va produir al país. A la comarca les ADF van prendre especialment importància a partir dels focs del 1994 que van calcinar unes 2.500 hectàrees, 817 de les quals dins del parc natural del Montseny. El foc va arribar als pobles de Fogars de Montclús, Sant Celoni, Gualba, Riells i Viabrea, Breda, i Sant Feliu de Buixalleu.

D'aquí va aparèixer, per exemple, l'ADF de Riells i Viabrea, fundada el 2007, i que forma part de la Federació d'ADF de la Selva. "Arran del foc, uns quants veïns, amb la col·laboració de l'Ajuntament, vam començar a mirar i buscar la manera de poder col·laborar amb els Bombers per protegir el nostre poble en cas d'incendi", expressen des de l'agrupació.

Aquesta agrupació, actualment, compta amb dos vehicles pick-up i un remolc cisterna de 8.000 litres, que els serveixen per a la seva tasca de vigilància durant les campanyes de prevenció. "Controlem possibles columnes de fum, revisem el correcte funcionament dels hidrants i arreglem i mantenim netes les carreteres de manera que, en cas d'incendi, els serveis d'emergències puguem accedir al lloc dels fets", expliquen.

Incendis forestals, un perill per a les urbanitzacions

El cas de Riells és especialment complex, ja que es tracta d'un poble disseminat i format, en bona part per urbanitzacions. "Els incendis seran el principal factor de risc de les urbanitzacions per l'augment de les temperatures i de la massa forestal", assegura Martí Boada, doctor en ciències ambientals.

Contra aquest risc, la Generalitat obliga les urbanitzacions a mantenir unes franges de 25 metres d’amplada lliures de vegetació seca i amb els arbres podats i aclarits. Les franges de protecció perimetral són obligatòries legalment i han d'envoltar les urbanitzacions, els edificis aïllats i les instal·lacions en contacte amb el bosc.

L'objectiu que persegueix aquesta mesura és reduir la força dels incendis i dificultar que arribin als habitatges. No obstant això, la norma no sempre es compleix o resulta insuficient. L'estiu de 2023 a la Selva ja hi va haver casos d’incendi en urbanitzacions. Com va passar a Aigües Bones de Caldes de Malavella, a causa de l'acumulació de residus vegetals en una parcel·la, o a la urbanització Aiguaviva Park, de Vidreres, on es van cremar dos contenidors. Són dos casos lleus però amb precedents com l’incendi de Maçanet de la Selva el 2003, que va obligar a desallotjar milers de persones entre les urbanitzacions Mas Altaba, El Molí, Bellavista i Maçanet Residencial Park.