19
de desembre
de
2023, 09:45
Actualitzat:
9:46h
Els infants de Bagà tindran un protagonisme especial a la Fia-faia d'aquest 2023. La vila recupera una tradició que es va perdre durant la Guerra Civil i que s'ha volgut recuperar: la crema de faies als balcons. Ho feien els nens i nenes d'entre 5 i 7 anys, ja que es considerava que eren massa petits per participar de la festa amb la resta de vilatans. Ara, el consistori ha decidit recuperar aquesta tradició de manera simbòlica, escollint set nens i nenes de 5 anys que encendran les faies des del balcó de l'Ajuntament. En tot cas, el batlle, Lluís Casas, considera que aquesta acció serà la llavor perquè, en un futur, els infants puguin tenir una Fia-faia pròpia.
El capvespre de la vigília de Nadal, el 24 a la nit, té lloc a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola la Fia-faia. A la tarda, s'encén una foguera a la muntanya, darrer lloc on hi ha sol, i des d'allà un grup de fallaires transporten el foc, que crema les faies, fins a la població, creant una vistosa davallada nocturna. Un cop dins el nucli, els portadors reparteixen el foc entre els presents i la crema s'acompanya de cants. Es tracta d'una tradició que celebra el solstici d'hivern i que, l'any 2015, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco com una expressió més dins de les festes del foc als Pirineus.
Any rere any, la festa ha guanyat reconeixement arreu del territori i ha anat sumant participants (l'impacte de la covid va reiniciar aquesta tendència). Ara bé, malgrat que sigui una tradició de centenars d'anys, encara té marge per a la innovació, com és la proposta d'enguany per recuperar el costum perdut durant la Guerra Civil de la crema de faies als balcons per parts dels més petits. L'arxiver i historiador berguedà Xavier Pedrals explica en declaracions a l'ACN que queden molt pocs testimonis i documentació sobre aquesta tradició: "la protagonitzaven els nens d'entre 5 i 8 anys, just abans de fer la comunió, perquè després ja baixaven al carrer". A més, l'historiador també detalla que, antigament, la gent estava molt acostumada a conviure amb el foc, però "a mesura que la societat va anar evolucionant, va creure que això de fer foc als balcons podia ser perillós i es va anar perdent".
Un dels testimonis d'aquesta pràctica és Paller Ripoll, de 90 anys. Aquesta baganesa explica que "quan érem petits, cremàvem la fia-faia al balcó, tot i que l'herba no s'encén, no és perillós". Per ella, aquesta festa és molt especial i representa el Nadal. En aquest sentit, Pedrals assenyala que el fet que la majoria dels balcons de la vila estiguin fets de ferro i no de fusta, no és casualitat. Amb tot, l'historiador situa aquesta tradició a finals del segle XIX, quan no hi havia llum elèctrica, i, per tant, "tota la vila medieval de Bagà es convertia en un lloc magníficament il·luminat i esplendorós". Tot i això, juntament amb el consistori, van considerar que reproduir avui en dia aquesta tradició era "impossible" i, per això, s'ha decidit de fer-ho de manera simbòlica al balcó consistorial.
D'aquesta manera, l'alcalde de Bagà confia que amb aquesta proposta permetran que els infants del municipi puguin participar de manera més directa a la festa i no siguin mers espectadors. Aquest serà un primer acostament cap a una idea de futur que té l'equip de govern, i és que els nens i nenes de Bagà "puguin tenir una festa de la Fia-faia pròpia el mateix dia 24 de desembre en una plaça determinada". En tot cas, reconeix que es tracta d'un projecte que es troba encara en una fase "molt embrionària" i que "trigarà a fer-se possible".
De moment, la festa ja té un fort component de transmissió de generació en generació, en una celebració que mobilitza pràcticament tot el municipi. Per reforçar-ho, enguany també s'ha recuperat un taller de construcció de faies perquè els joves aprenguin a fer-ne. Segons expliquen Lluís Esparbé i Llorenç Pedrals, dos "mestres" fallaires, les faies o torxes es confeccionen amb una herba de tija alta (Cephalaria leucantha), i solen fer entre dos i quatre metres. "Cadascú la fa una mica a la seva manera... Però normalment es comença per baix i es van fent manats petits a dins i d'aquesta manera la faia no se't desmuntarà mai", explica Pedrals.
El capvespre de la vigília de Nadal, el 24 a la nit, té lloc a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola la Fia-faia. A la tarda, s'encén una foguera a la muntanya, darrer lloc on hi ha sol, i des d'allà un grup de fallaires transporten el foc, que crema les faies, fins a la població, creant una vistosa davallada nocturna. Un cop dins el nucli, els portadors reparteixen el foc entre els presents i la crema s'acompanya de cants. Es tracta d'una tradició que celebra el solstici d'hivern i que, l'any 2015, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco com una expressió més dins de les festes del foc als Pirineus.
Any rere any, la festa ha guanyat reconeixement arreu del territori i ha anat sumant participants (l'impacte de la covid va reiniciar aquesta tendència). Ara bé, malgrat que sigui una tradició de centenars d'anys, encara té marge per a la innovació, com és la proposta d'enguany per recuperar el costum perdut durant la Guerra Civil de la crema de faies als balcons per parts dels més petits. L'arxiver i historiador berguedà Xavier Pedrals explica en declaracions a l'ACN que queden molt pocs testimonis i documentació sobre aquesta tradició: "la protagonitzaven els nens d'entre 5 i 8 anys, just abans de fer la comunió, perquè després ja baixaven al carrer". A més, l'historiador també detalla que, antigament, la gent estava molt acostumada a conviure amb el foc, però "a mesura que la societat va anar evolucionant, va creure que això de fer foc als balcons podia ser perillós i es va anar perdent".
Un dels testimonis d'aquesta pràctica és Paller Ripoll, de 90 anys. Aquesta baganesa explica que "quan érem petits, cremàvem la fia-faia al balcó, tot i que l'herba no s'encén, no és perillós". Per ella, aquesta festa és molt especial i representa el Nadal. En aquest sentit, Pedrals assenyala que el fet que la majoria dels balcons de la vila estiguin fets de ferro i no de fusta, no és casualitat. Amb tot, l'historiador situa aquesta tradició a finals del segle XIX, quan no hi havia llum elèctrica, i, per tant, "tota la vila medieval de Bagà es convertia en un lloc magníficament il·luminat i esplendorós". Tot i això, juntament amb el consistori, van considerar que reproduir avui en dia aquesta tradició era "impossible" i, per això, s'ha decidit de fer-ho de manera simbòlica al balcó consistorial.
Transmissió de generació en generació
D'aquesta manera, l'alcalde de Bagà confia que amb aquesta proposta permetran que els infants del municipi puguin participar de manera més directa a la festa i no siguin mers espectadors. Aquest serà un primer acostament cap a una idea de futur que té l'equip de govern, i és que els nens i nenes de Bagà "puguin tenir una festa de la Fia-faia pròpia el mateix dia 24 de desembre en una plaça determinada". En tot cas, reconeix que es tracta d'un projecte que es troba encara en una fase "molt embrionària" i que "trigarà a fer-se possible".De moment, la festa ja té un fort component de transmissió de generació en generació, en una celebració que mobilitza pràcticament tot el municipi. Per reforçar-ho, enguany també s'ha recuperat un taller de construcció de faies perquè els joves aprenguin a fer-ne. Segons expliquen Lluís Esparbé i Llorenç Pedrals, dos "mestres" fallaires, les faies o torxes es confeccionen amb una herba de tija alta (Cephalaria leucantha), i solen fer entre dos i quatre metres. "Cadascú la fa una mica a la seva manera... Però normalment es comença per baix i es van fent manats petits a dins i d'aquesta manera la faia no se't desmuntarà mai", explica Pedrals.