Casserres podria fer història. Si més no, això és el que diuen alguns arqueòlegs. I és que, el jaciment que s'ha començat a excavar a Sant Pere de Casserres ha tret a la llum un edifici funerari romà, el que podria ser una vila romana, a més de començar a sospesar la possibilitat que, segles després, també hagués estat l'autèntic monestir preromànic de Sant Pere de Casserres que, segons els estudiosos, podria ser un dels llegats que Lluís I el Pietós va deixar als seus fills, conjuntament amb Sant Pere de Roda, a Roda de Ter, i el Castell de Cardona. Tot va començar durant l'època de la República quan, després d'iniciar les obres de la carretera vella que va de Casserres a Gironella, va aparèixer un taüt que les màquines van tallar pel mig. Actualment, les restes òssies encara es poden veure al marge de la carretera.
 
A partir d'aquell moment, va ser evident que alguna cosa hi passava, tot i que les excavacions arqueològiques no van començar fins el 2006, quan el Departament de Territori de la Generalitat va obligar a desviar un petit tram de la nova carretera que uneix el municipi amb l'eix del Llobregat. D'aquestes, ha explicat a NacióBerguedà el regidor Guillem Niubó, en va aflorar un monestir preromànic que, segons les excavacions, semblava estar construït sobre una altra edificació, i la possibilitat que, al camp de sota, hi hagués una vila romana.
 
De fet, l'origen romà de l'edificació resulta de diferents elements com, per exemple, la quantitat de ceràmiques que s'han anat recopilant; o bé les grans pedres que coronen l'absis trapezoidal del monestir. A més, en aquesta mateixa part de l'altar també s'ha trobat el que s'anomena opus signinum, és a dir, una mescla formada per calç, sorra i terrissa que, en època romana, s'utilitzava per impermeabilitzar. Del que va ser l'edifici funerari romà, però, en queden pocs elements, ja que el monestir va créixer amb pilars i un campanar a sobre seu, i també es van construir altres estances, suposadament pels monjos, de les quals només en queden les arcades. 

No obstant això, una de les hipòtesis que podria generar més debat històric és, si aquest monestir, va ser l'autèntic Monestir de Sant Pere de Casserres que Lluís I el Pietós va deixar en herència als seus descendents. En aquest sentit, i segons els arqueòlegs, aquesta suposició podria tenir lògica ja que, davant l'ofensiva contra els àrabs, Cardona hauria controlat el Cardener, Roda el Ter el riu Ter, i Sant Pere de Casserres el Llobregat. Això hagués creat una línia fronterera ideal, que aporta lògica a la teoria. 
 
Fins el moment, però, i tot i que la Generalitat va cobrir i tancar el jaciment, no s'han pogut fer grans campanyes arqueològiques per treure a la llum les restes. La darrera, durant el mes d'octubre, la va portar a terme l'associació d'arqueòlegs Àtics, que esperen poder continuar de cara al setembre. Un altre pas és el que ha donat el Consell Comarcal aquest darrer mes d'abril, declarant el jaciment Bé Cultural d'Interès Local. Segons l'Ajuntament de Casserres, l'objectiu ideal seria crear una fundació privada conformada pels propietaris dels terrenys, Àtics i el consistori, que permetés gestionar l'excavació, i que ajudés a demanar subvencions.

Sigui com sigui, Casserres ha descobert una part important del seu passat. Uns fets que podrien reescriure la història del municipi i, fins i tot, part de la de Catalunya.