“Tots teniu els vostres records, que aquests records no es perdin quan nosaltres no hi siguem”. Aquesta és la idea fonamental del Llibre de la Vida, que ha explicat un dels seus impulsors, Jaume Sabaté, i que per primera vegada obre les portes a incloure Berga i la Patum. 

La idea principal d'aquest projecte iniciat pel Fons Casteller Emili Miró de Terrassa és esdevenir una biblioteca de records de tot el que suposi la cultura popular de Catalunya, així com dels detalls de la vida familiar, laboral o de ciutat d'un moment concret. Per això, des del Patronat de la Patum s'ha vist molt interessant importar aquesta experiència a Berga i intentar esbrinar detalls, de moment desconeguts, de la festa berguedana. 

Així ho ha manifestat a NacióBerguedà el gerent del Patronat, Albert Rumbo, que ha assegurat que “sense dubtes” la memòria de la gent gran afegirà molts elements encara desconeguts de la Patum: “A vegades descobreixes que detalls de la Patum no estan en els papers, sinó en el record de la gent”. 

Per aquest motiu, la presentació del projecte s'ha realitzat al Casal de la Gent Gran davant d'una vintena llarga de persones, a qui s'ha animat a participar en el Llibre de la Vida i a explicar les seves vivències i records sobre Berga i la festa berguedana.

De fet, segons han coincidit Rumbo i Sabaté, els records també són un element del patrimoni immaterial que s'ha de salvaguardar ja que, si no es fa, en menys de tres generacions es poden perdre. “Aquests records no s'han de perdre perquè, quan es perden, desapareixen i, en canvi, si es plasmen en algun lloc, altra gent els podrà compartir”, ha remarcat Sabaté.

En el cas concret de Berga, la gent que vulgui formar part del Llibre de la Vida s'haurà de posar en contacte amb el Patronat, l'Ajuntament o el Fons Casteller Emili Miró de Terrassa. A partir d'aquí, es concertarà una entrevista i els records d'aquestes persones quedaran inclosos al bloc.