Segons ha explicat la regidora de Patum, Mònica Garcia, després de la reunió, en aquesta s'ha arribat a diversos acords importants. Un dels més rellevants és l'obligatorietat de renovar tots els Estatuts interns de les comparses, que tindran uns punts mínims establerts pel mateix Patronat, i que hauran de ser ratificats per aquest mateix òrgan.
Per altra banda, les plantilles de les comparses es mantindran igual que en l'última Patum, és a dir, la del setembre del 2016. Això suposarà que, de facto, cap dels tres expulsats (Montaner, Casasayas i Jordi Montañà) deixarà de ser membre de la plantilla, i que, per altra banda, les tres noves incorporacions que la colla dels Plens va aprovar en la darrera reunió queden anul·lades.
D'aquesta manera, el Patronat de la Patum exerceix com a òrgan gestor i màxim sobirà de la festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, responent, així, a un canvi que vol fer avançar la Patum "a nivell de drets humans i de les persones", ha afirmat la regidora.
A més, també s'ha acordat que tots els caps de colla hagin de tornar a ser valorats per les comparses i, posteriorment, ratificats pel mateix Patronat. A partir d'aquí, cada comparsa s'organitzarà de manera interna amb els nous Estatuts que, tal com ha assegurat, "compliran unes garanties".
El cap de colla dels Plens, Isaac Gonfaus, entrant a la reunió del Patronat de la Patum Foto: Aida Morales
Aquesta era la proposta que ha presentat l'equip de govern de la CUP i que ha estat aprovada per 18 vots a favor i un vot en contra. En conjunt, han indicat, totes les comparses hi han votat a favor, tot i que l'aprovació definitiva es realitzarà en un segon Patronat. Per la seva banda, el vot dels dos membres del Patronat implicats (Gonfaus com a cap de colla dels Plens i Montaner com a patumaire) han constat com a abstencions.
La crisi dels Plens, un punt d'inflexió
Segons l'alcaldessa, Montse Venturós, la crisi que hi ha hagut en el sí de la comparsa dels Plens ha estat un "punt d'inflexió" dins de la Patum. Un debat, ha donat a entendre, necessari, que ha anat "més enllà" d'aquest cas particular, i que obligarà a reformular la gestió interna de la festa perquè sigui més transparent i democràtica: "És un fet més estructural, que va més enllà i que s'havia de debatre".
Aquesta reunió, però, ha deixat clar, no ha volgut ser, en cap cas, un "judici", sinó el debat entorn d'una problemàtica per tal de "mirar cap al futur". El Patronat, doncs, es ratifica com a òrgan sobirà decisori dels aspectes relacionats amb la festa, amb noves bases unitàries i principis bàsics que, a partir d'ara, regiran les comparses, i que hauran de ser ratificats per aquest mateix òrgan. En la propera sessió del Patronat tot això s'aprovarà de manera definitiva, amb el vot, també, dels dos implicats que també hi tenen cabuda. "La votació, però, no donava massa marge a la negativa", ha declarat Garcia.
Concentració a la plaça de Sant Pere, a l'espera de la resolució del Patronat extraordinari de la Patum sobre el conflicte amb els Plens. Foto: Aida Morales
La crisi dels Plens obre la polèmica
La crisi dins de la comparsa dels Plens de la Patum va esclatar el passat dissabte 21 de gener quan, en una reunió de la plantilla, tres vestidors van ser expulsats, després de fer notòria la seva voluntat de fer més democràtica i transparent la comparsa, tot repensant els seus Estatuts interns. Entre algunes de les propostes que hi havia, volien que el cap de colla deixés de tenir capacitat decisòria per sobre de la resta, que les dones poguessin entrar normalment a formar part de la comparsa o que es posessin a disposició diversos salts de Plens per a la ciutadania.
En aquesta reunió, el cap de colla va anunciar la seva expulsió per "traïció i sedició", sense que realment es pogués debatre la qüestió de fons. Aquest aspecte, però, ha generat un intens debat ciutadà que, alimentat per la crítica i la demanda d'explicacions dels partits polítics de l'oposició, va portar l'equip de govern a convocar una reunió extraordinària del Patronat.
