Entrades esgotades, una obra atractiva per a tots els públics i una interpretació magistral. Aquesta és la manera més sintètica de definir el que han suposat les tres representacions de La Caputxeta que escombrava l'escaleta que s'han portat a terme aquest cap de setmana al Teatre Patronat de Berga. Tant la sessió de dissabte a la tarda com la de diumenge a la mateixa hora ja havien penjat el cartell de 'no queden localitats', però és que la representació matinal de diumenge també ha omplert a vessar aquesta sala berguedana. El director de l'obra, Xavier Torrabadella, ha assenyalat a NacióBerguedà que "el fet de vendre tantes entrades ha creat expectació" i ha fet l'efecte de la bola de neu. I, certament, la bola s'ha fet grossa perquè s'ha arribat al topall de le 750 entrades venudes. No obstant això, tant l'atractiu de l'obra com la interpretació tenen molt a veure amb l'èxit de públic. 

  La Caputxeta que escombrava l'escaleta és una obra que trenca motllos. Està concebuda com una peça de teatre infantil, i certament la canalla es diverteix molt amb les frases còmiques o amb els gestos de pallasso que explota el personatge interpretat per Aleix Canudas. Però el públic adult també pot gaudir-ne no només pels missatges amb doble intenció i la picardia, sinó també per l'enginy amb què es dibuixa la trama. La història convencional de La Caputxeta Vermella és una base que queda desfeta, es barreja amb La rateta que escombrava l'escaleta i es va complicant fins al punt que es crea una expectació tal que és impossible preveure'n el final. És més, el públic adult, i també l'infantil a través de la intuïció, pot arribar a establir complicitat amb uns actors que, fregant el surrealisme, fan que la seva feina i la seva pròpia personalitat arribi a ocupar bona part de la trama.

Com no podia ser d'altra manera, Aleix Canudas es carrega al damunt tota la part estrictament còmica i Jordi Torrabadella posa el complement líric, acompanyant-lo i explotant-li els girs en tot moment. És l'eterna figura del clown trist i el clown histriònic. És, si es fa un exercici berguedà, l'aclucada d'ull al Garrofa i al Pallanga que tots dos han interpretat durant anys. Fins i tot la història té similituds amb la parella protagonista dels Pastorets de Serafí Pitarra, com ara el moment en què es llegeix una carta o el rebuig amorós. Ara bé, que ningú es pensi que La Caputxeta que escombrava l'escaleta és un simple traspàs de la parella dels Pastorets al teatre infantil. Tant la trama com la interpretació de Torrabadella i Canudas van molt més enllà. I, a tot això, s'hi ha d'afegir la participació del públic. Els nens i nenes són convidats a dir-hi la seva des de l'inici de l'obra, i fins i tot algun adult acaba participant de la funció. 

  De Berga fins a la fi del món

Tant l'obra de Xavier Gonzàlez-Costa com la interpretació de Torrabadella i Canudas mereixen que La Caputxeta que escombrava l'escaleta circuli pel Berguedà i fora de la comarca. És més, la peça és exportable a qualsevol sala del país i és digna dels circuits professionals. De ben segur que a la capital catalana també conquistaria a petits i grans. És un d'aquests petits miracles que surten més sovint del que sembla a Berga i que s'han de cuidar com un tresor. De fet, aquest potencial ja el veia tot l'equip que ha tirat endavant l'obra, i que compta també amb Dani Magik a la part tècnica. Però calia confirmar-ho amb la resposta del públic. I veient tant el nombre d'entrades venudes com les sensacions dels que han assistit a les representacions, no cal donar-hi més voltes. Alhora, el que també es confirma és la bona salut de l'Agrupació Teatral la Farsa i que tornar als seus orígens, al Teatre Patronat, ha estat una bona idea. 

  La Caputxeta que escombrava l'escaleta ja prometia des del primer moment. És per això que va guanyar el Premi Guillem de Efak, el principal guardó de teatre infantil de les Illes i referent en l'àmbit català, l'any 2011. El problema és que la crisi econòmica va fer que aquella edició fos l'última que es realitzés, i també que no es fes el concurs pertinent per tal que les companyies professionals optessin a fer-se amb els drets de l'obra. Tot plegat ha fet que la caputxeta hagi estat al calaix durant un temps, fins que Xavier Gonzàlez-Costa, d'acord amb l'organització del premi, s'hagi decidit a impulsar-ne la representació a Berga, en clau amateur. De fet, ha estat un cert acte de justícia, perquè en el moment de guanyar el premi li va quedar un "regust agredolç", ja que havia escrit l'obra pensant en Torrabadella i Canudas i el fet de guanyar el Guillem de Efak feia impossible, en aquell moment, que aquests dos actors berguedans la portessin a l'escenari. Però la casualitat ha capgirat la situació i, ara, el que s'intentarà és exportar la caputxeta més enllà de Berga i el Berguedà. Una gran notícia. 
 

GALERIA DE FOTOS de l'obra 'La Caputxeta que escombrava l'escaleta'