Segons exposen els anarquistes en el manifest, en el marc dels actes del Centenari de la Coronació, "molts carrers de Berga estan engalanats, plens de pancartes i frases clericals". En aquest sentit, diuen que sembla que la capital berguedana "se situï al 1940, just després de la victòria franquista".
A més, afirmen que "el pensament dominant a Berga el genera un petitíssim grup ultra", que també compta amb la participació d'institucions públiques i privades. Un grup diuen, que "controla els catòlics i amb el permís, per activa o per passiva de la resta acaba imposant-se per a tothom".
Malgrat tot, manifesten i recalquen que "per gran part de la població de Berga, la Coronació de la Mare de Déu de Queralt és quelcom que ni els va ni els ve", més enllà de l'interès que puguin tenir amb la Patum extraordinària del setembre. D'altra banda, exposen que "un altre grup de gent prou important", dins del qual s'inclouen, "són activament contraris als actes religiosos que impulsa l’Església".
Finalment, els anarquistes sentencien que cal trencar amb aquesta "lamentable hegemonia". En aquest punt, recorden doncs, que "a Berga no són poques les persones que se senten immensament allunyades de la religió i del que se’n deriva".
Un carrer del barri vell de Berga amb la pintada del dinosaure menjant-se l'oreneta Foto: Aida Morales.
Així doncs, segons es desprèn del manifest, les pintades que mostren com un dinosaure es menja una oreneta, són una clara referència crítica cap al Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, que enguany ha omplert els balcons i les finestres d'aquest simbòlic ocell. Malgrat tot, en aquest comunicat els anarquistes no es reivindiquen directament com a autors dels polèmics grafits.
