
El ninotaire berguedà Jaume Capdevila –el nom artístic del qual és Kap- ha presentat aquest dimecres al Casal d’Europa el seu nou llibre sobre històrica revista L’Esquella de la Torratxa i una exposició de dibuixos fets per ell mateix.
“Per molts anys tinguem sentit de l’humor”, ha afirmat Capdevila, que ja va editar fa dos anys amb Efadós un llibre similar sobre la revista Cu-cut! Segons el ninotaire l’objectiu d’aquests llibres va ser reivindicar un patrimoni català que, durant el Franquisme, va quedar amagat completament. “No és per mirar-nos el melic, però Catalunya és un dels països on els ninots van estar jugant a primera divisió”, ha declarat. A més, ha destacat que els ninotaires de la premsa catalana –encara que fos clandestina- estaven considerats dels millors del món.

Durant la presentació, Capdevila ha repassat breument la història de la revista, que es va crear el 1879, i ha relatat com aquesta es va anar alternant amb la seva “germana”, La Campana de Gràcia, quan la censura impossibilitava la seva publicació. Tot i això, ha destacat el caràcter social de l’Esquella, i l’ha diferenciat de la Campana per ser menys política i més humorística.
L’especialista en premsa satírica Ramon Serra també ha ressaltat el bon moment en què van sortir el gran conjunt de revistes satíriques catalanes: “Va ser una època amb molts fets, i tot això la revista ho reflexa”. Segons ha explicat Serra, l’Esquella va viure el Sexenni Liberal, la Tercera Guerra Carlina, la regència de Maria Cristina, la independència de Cuba, la Guerra del Marroc, la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola, entre d’altres fets.

Això, sumat a una explosió de moviments artístics fins el
noucentisme i l’esclat de les avantguardes, i grans avenços tecnològics i socials, va omplir de
grans continguts i polèmiques aquest tipus de revistes, que també van anar avançant i evolucionant al ritme de l’època.
Tot això, han explicat, és el que intenta incloure el llibre, en què Capdevila ha ressaltat que han participat grans especialistes, i ha conclòs animant a fullejar-lo, ja que “és com el sexe, és més divertit mirar-lo i divertir-se que parlar-ne”.