
Nens amb roses al mig del carrer major de Berga Foto: Pere Gendrau
Tot sovint, els berguedans diem que el carrer major de Berga s'està morint. Mentida, si fem cas del bullici que arrenca dins de les muralles amb cada Diada de Sant Jordi. La d'aquest any, no n'ha estat una excepció. Els estudiants, des dels de primària fins als que ja estan a les portes de la universitat, han tornat a trepitjar les rajoles de la Patum amb una sensació de neguit inexplicable a l'interior. Les del carrer major, s'entén, perquè les de la plaça de Sant Joan i les llambordes de la plaça de Sant Pere, fa temps que ens les vam deixar perdre.
Els catalans som gent especial. Només així s'entén que vailets trinxeraires corrin pels carrers amb roses a les mans, o que noies en efervescència adolescent ressegueixin d'esquitllada portades de llibres pensant en aquell amor impossible. I si un Sant Jordi ve acompanyat de sol radiant, de rajos que tallen les ombres pels carrers antics de la capital de comarca, no és estrany que l'amor brolli i esclati d'una vegada la primavera. Benaurat el dia en què vam decidir que el 23 d'abril fos, també, el dia dels enamorats a casa nostra.

De Biarnés a Ribera
El d'aquest any, però, també ha estat un Sant Jordi molt electoral. Abans d'arribar als quatre cantons, no a la llibreria del vall sinó als quatre cantons de sempre, la paradeta de Convergència i Unió tenia una estesa de llibres del seu candidat a l'alcaldia, Antoni Biarnés, recollint els escrits que des de fa mesos redacta al seu blog. Més avall, passat cal Morlans, Esquerra Republicana fa dies que hi ha vestit un local. I encara uns metres per sota, el regidor de la CUP Francesc Ribera escanejava els passavolants des de la parada del Casal Panxo. Benvinguts siguin tots, si és per tornar a fer brotar el carrer major durant la resta de l'any i no només per collir una flor de finals de primavera.
Tornant als quatre cantons, i tirant amunt, les giragonses del carrer dels Àngels embolcallaven un punt cèntric de la literatura berguedana, la llibreria Huch. Amb 110 anys d'història, ha vist passar lectors, escriptors, enamorats i gent de tots colors. Els cops que mossèn Armengou hi devia tombar les ulleres, pensant en alguna de les anècdotes per farcir la seva crònica menuda. Els títols que s'hi trobava ell han anat canviant d'autor, però a la secció política, de ben segur, es parlava si fa no fa del mateix que en aquest darrer Sant Jordi.
Seguint el passeig, la plaça de Sant Pere s'esberlava a migdia sota un sol de justícia. A alguns, els convidava a tornar enrere, retrobant la frescor dels carrers estrets. A d'altres, els enviava escales avall, fins al vall, on també es podia trobar ombra i els llibres del Grup Horitzó, sota les voltes de Cal Blasi. Amb la protecció d'uns plataners que ja treuen una pila de fulles, es podia arribar fins a l'altre punt literari de Berga, als quatre cantons que són nom de llibreria. En aquest trajecte, els que ja somien amb una carrera a Barcelona o una feina per començar a emprendre el vol de casa feien passejades, amunt i avall. Els seus pares, a casa o amb un vermut a les mans, recordaven la il·lusió que, a la seva edat, els havia fet estrènyer el cor amb una rosa o un llibre, ves a saber quin 23 d'abril.
Consulta els llibres més venuts a Çatalunya per Sant Jordi
GALERIA DE FOTOS de les parades de Sant Jordi

Lectura infantil promocionada per Òmnium Cultural del Berguedà Foto: Pere Gendrau