No vull dir que el Berguedà sigui un lloc únic, però jo personalment no he conegut mai una comarca que avanci gràcies a la facilitat amb la que els veïns es desentenen dels seus problemes. Sovint tinc la impressió que a la comarca es vota per posar en un compromís als candidats, més que no pel que esperem que solucionin o aportin alguna idea a la malmesa situació en què estem submergits al Berguedà.

La meva opinió és que es vota més aviat per veure com se les arreglen per nedar contra corrent, o per sobreviure a la manca de recursos per poder tirar endavant qualsevol projecte.

Els ciutadans, com espectadors de l’illa dels supervivents, esperem veure com arriben al fracàs o surten reeixits de  les proves que hauran d’anar superant dia rere dia. Esperem amb expectació el moment en què uns o altres acabaran pujant a les palmeres per tirar-se els “cocos” pel cap.

En una comarca en què el pes industrial és menor al de l’aspirant al campionat mundial de pesos ploma, on el comerç s’acaba limitat a les petites botigues de consum diari, on el turisme no engega tot i els grans recursos naturals del nostre entorn, on les propostes per estudiar no arriben més enllà d’acabar l’escolarització obligatòria i com a  molt reenganxar-te a bat. el jovent que decideix quedar-se a la comarca és ben bé per la seva passió a l’esport de risc.

El jovent, però, manifesta una clara motivació per als grups polítics que vénen amb idees renovades, es mastega ganes de canvi i de canviar. Tot i la tradicional posició conservadora a la comarca i les poques llistes alternatives que presenten la gran majoria dels municipis, a la mínima, els votants obren la finestra per deixar entrar aire fresc.