Muntanyes amunt i amb l’hamburguesa entre dents. El desnivell entre la Figuerassa i Puig-reig és de record Guinness. Gairebé com ser capaç d’assistir a totes les festes majors de la comarca. Barcelona és cada vegada més ple. De tot. Les revisions dels lloguers fan que la majoria de propietaris es tirin en bomba a la clàusula dels diners fàcils. Això passa a totes les capitals i pobles turístics d’arreu. Se’n diu evolució.

L’horitzó més proper encara és a les impersonals ciutats de l’entorn de la capital. Però no falta massa perquè les comarques properes descobreixin els seus beneficis. Berguedà és un futur pròxim. Tenim també de tot. Ja ha passat amb les cases de turisme rural. Antigament qui tenia una casa de pagès, era una càrrega. Actualment és un premi. El món sempre gira. El patrimoni industrial i els cascs antics són un destí a fixar-nos-hi.

La Cerdanya ja ha explotat. Esdevé una comarca preciosa, exageradament prostituïda. Pocs pobles tenen encant. Piscines i olor de cloro, en lloc de cavalls salvatges i Land Rovers. El romanticisme apareix quan revisen els episodis de la Heidi.

Fer la lectura de com o qui pot arribar a les nostres comarques pertany als propis veïns i propietaris. Què volem o com es transformarà la comarca, depèn una mica de tots. El Berguedà té totes les possibilitats per no convertir-se en ciutat dormitori. Però l’exponent és simple. Invertir en qualitat retorna qualitat. La pilota que rebota sempre explota.

És importantíssim respectar l’entorn que tenim. Edificis i boscos. Som prou capaços de tornar-nos a posar a construir fins que les cases arribin a Queralt, quan tenim mils de metres quadrats caient. La personalitat i qualitat es guanya amb l’essència, no amb la quantitat. Mirar enrere mentre mirem molt endavant. No plorem quan ens envaeixin els soviètics. Espavilem-nos abans.