L’única  església que il·lumina és aquella que crema.
Estem molt lluny de la radicalitat religiosa a Catalunya. Durant èpoques, la història ha apostat fort per espoliar campanars, cremar creus i fer baixar sants marges avall. Bona part de la societat actual, dels setanta cap aquí, ja no pot parlar de males experiències religioses, a part d’aguantar sermons cansats i alguna estirada d’orelles amb pòsit i poc consol.
 
Tot i alguns estigmes socials, no treu que faci cert recel veure com 700 anys d’història es passen pel forro i desapareixen amb un no res. Sant Francesc tanca les portes. Segon convent abandonat a Berga en poc temps. De la mateixa manera com s’han  deixat perdre mines, fàbriques, casc antics, trens, cases de pagès, boscos i patrimonis. Per un costat hi ha el pes de l’evolució, d’allò que ja no funciona i ha de desaparèixer, però per l’altre, hi ha el fet de no gestionar-ho correctament. És simple jutjar, més espai, però dol pensar que no hem sabut aportar noves propostes. L’apartat còmode és el que més diu i el que menys s’arrisca.
 
S’han glorificat alguns cants a favor de fora els pixapins. La població marroquina viurà a l’esquena d’unes tradicions. Apareixen diferències entre catalans i castellans. Ja va passar amb els jueus i sense cant dels segadors. Cal fer fora totes les llavors que semblin pertorbar aquesta pau berguedana que ratlla la mort? Vist amb lupa, la corba de l’endogàmia és perfecte. Just ara que els preus de vols d’avió són més a l’abast que mai, i aquí, el cercle sembla cada vegada més estret. No fa falta fer un festival de cine per deixar-nos degustar les cuines del món. Potser cal aprofitar l’embranzida d’aquestes últimes setmanes de motivació social ètnica, per fer créixer i embellir la pròpia mentalitat i perquè no, el nostre entorn.
 
El mite de Plató és l’exemple més adequat a la rumorologia del forn de pa de sota casa. A França el pa és molt millor, però a casa, qui mana té ganes de posar-se flamants medalles davant dels familiars cridats a la seva taula. Ara que ve nadal, omplim-nos la boca de polvorons. Tot just, com un xiclet explosiu: rasca sobre la línia de punts i si tens premi, bescanvia’l perquè demà ja t’hauràs caducat.