Cal fer per avançar. Ens cal caminar i avançar. Tot el procés d’independència s’ha fet per avançar, i per guanyar millor qualitat de vida per a tota la població, siguin independentistes o no.
No es tracta de ser independentista o unionista. Es tracta de fer que la gent visqui millor, amb perspectiva de futur per a ells i els seus fills. La dependència orgànica d’Espanya ens ha demostrat sempre al llarg de la història que no ha estat bona per Catalunya. Només cal mirar, on estem. Estem amb unes línies de tren construïdes fa més de 100 anys i no evolucionades a les demandes actuals. La inversió de l’Estat està sota mínims a Catalunya. La fal·làcia d’uns -Presupuestos Generales del Estado- que teòricament han de fer inversions a Catalunya i que només se’n executa un 35% al llarg dels 40 anys de democràcia. Els 16.000 milions d’euros que surten de Catalunya i no tornen.
Tot això i molt més, fa que a Catalunya, la gent que vivim a Catalunya, els catalans, vulguem canvis. La independència per més del 48 per cent de la població és la solució. Si poguéssim votar aquesta independència en un referèndum sense cops de porra i de forma democràtica i pacífica segur que augmentaria el seu suport a nivells molt més alts.
Per això ara cal fer un seguit de plantejaments, cal presentar batalla de forma democràtica i pacífica. Però amb intel·ligència. Els presos polítics així ho posen de manifest dia a dia. La mateixa determinació que ha protagonitzat l’Assemblea Nacional Catalana en les eleccions a les Cambres de Comerç amb les candidatures – Eines de País-. També la campanya de -Consum estratègic- de l’ANC, que planteja un conjunt de propostes que tenen com a únic objectiu donar efectivitat real a la proclamació de la República Catalana.
I en aquest escenari, cal recordar els esforços que fa el Govern de la Generalitat, malgrat les moltes traves i dificultats. La primera d’ella, l’estrangulament econòmic de la Generalitat. Que moltes vegades de forma injusta, des de molts sectors de la societat catalana no es denuncia prou, sinó que es transforma en crítica política dura contra els que fan funcionar les institucions catalanes, contra els que les voldrien tancades o sotmeses als designis d’Espanya.
En fi, en aquests moments històrics de cruïlla de destins, ens cal més que mai la unitat política i la determinació per construir país i república amb les eines que tenim. La suma multiplica. Cal sumar voluntats al projecte independentista i al mateix temps construir república catalana. Això vol dir seguir fent escoles, lluitar contra el canvi climàtic, i estar preparats tecnològicament i humanament per fer front a tots els esdeveniments a escala mundial. I per això la independència és irrenunciable.