Avui he estat passejant per Molers i quina sorpresa la meva quan m’he trobat amb un dolmen. Caram tu! Què hi fa això aquí?
Hi havia un senyor assegut al costat del monument. Se’l veia trist.
El bon home m’ha explicat que s’ha aixecat de la seva pròpia tomba; que va viure fa uns 3.500 anys i que ha vist, amb molta pena, com es conserva actualment el domen de la seva comunitat.
- Què puc fer? (M’ha demanat)
- Pots omplir una instància a l’ajuntament, si ho creus convenient.
M’ha dit que no sabia escriure en català, (ben mirat tampoc el sabia parlar, si fa 3.500 anys que és mort; encara no sé com ens hem entès). Li he dit que si recordava l’any que van construir el monument:
- Pensa-ho bé, perquè si va ser l’any 1714 encara que fos abans de Crist, segur que aquí hi faran un parc temàtic o un centre d’interpretació. Hi ha anys que són significatius i altres que no.
Em mirava estrany. Hem estat conversant una estona. Li he explicat que el seu dolmen actualment es considera el monument prehistòric més important de la comarca. També li he dit que les primeres excavacions es van fer als anys 20 del segle passat, però que no fa gaire temps, l’any 2002, gràcies a la Societat d’Arqueologia del Berguedà, es va dur a terme una segona campanya arqueològica, que va estudiar amb profunditat el jaciment i el va consolidar, deixant-lo en unes condicions de visita òptimes.
-I per què ho tenen així de deixat? Per què no hi ha un manteniment si ja s’hi havia fet una inversió? Costa molt desbrossar-lo un cop l’any? Costa tant cuidar-lo i promocionar-lo?
I la veritat és que no he sabut què respondre-li.
Ens hem acomiadat i m’ha dit que tornarà algun dia, amb l’esperança que les coses hagin canviat a millor. Capcot, amb els ulls vidriosos, ha aixecat unes quantes pedres hi ha desaparegut sota la superfície.
M’he quedat una estona reflexionant sobre aquesta trobada inesperada, assegut davant d’aquesta construcció màgica situada en un entorn privilegiat. No es mereixen un respecte les persones que el van construir i les que s’hi van enterrar? No es mereixen un respecte les diverses persones que van lluitar per estudiar-lo i restaurar-lo? No es mereix un respecte la nostra comarca?
Suposo que el turisme cultural no és el que volem potenciar al Berguedà. Què hi farem. Capcot, jo també torno cap a casa.