La setmana passada, vaig tenir una grata sorpresa. Vaig rebre un missatge dels membres de 'En Cercle', un grup de debat de joves berguedans que tenen entre vint i trenta anys, arrodonint números. S'havien assabentat que a NacióBerguedà estem organitzant un debat electoral a la ciutat de Berga, i volien parlar amb nosaltres per veure si hi havia la possibilitat d'organitzar-ho conjuntament. Així que vam quedar a l'imprescindible Cal Negre i vam posar fil a l'agulla. 

Em va fer il·lusió de rebre aquesta proposta perquè sempre he cregut que les coses funcionen quan persones de diferents edats i de diferents sectors les impulsen. Siguis d'on siguis, és bo prendre'n nota però a Berga és més necessari que a d'altres llocs. A tot arreu hi ha capelletes però les de Berga tenen els ganivets molt afilats i és precisament per això que hem de trencar aquesta tendència egoista i egocèntrica de pensar que només el nostre grup d'amics o d'aliats pot fer coses interessants. 

No és que sigui dolent tenir una capelleta. A tots ens fa falta, de tant en tant, sentir-nos a recer, a la vora del foc amic. El problema és quan el caliu de la capella no et deixa visitar-ne d'altres. Fos per convicció, per curiositat o per simple divertimento, des de jovenet vaig anar traient el cap a diverses capelletes. Pots dir-te Gendrau, haver fet de monitor de colònies, haver punxat a La General, haver actuat amb Anònim Teatre, haver cridat al Camp Nou, haver militat al Casal Panxo, treballar per fer viable NacióBerguedà i que t'agradin els escúters? Jo no ho canvio per res. 

Perdó per la nota egocèntrica, que tots en pequem una mica de tant en tant, però m'ha semblat que il·lustrava el que volia dir. A més, sovint m'acusen de no mullar-me perquè, de tant contemplar diversos punts de vista, acabo sent massa políticament correcte. Fins que em toquen massa els nassos, que tothom té un límit. Però bé, tornant a la conversa de Cal Negre, una altra cosa que em va agradar molt de parlar amb els membres de 'En Cercle' és, simplement, constatar que existeixen. 

La principal virtut d'aquest grup de debat integrat per diversos joves berguedans, des del meu punt de vista, és que combina diferents maneres d'entendre la política. O, dit d'altra manera, n'hi ha de diferents partits. I això, estimats lectors, és una cosa molt sana. Perquè estimula l'intercanvi d'idees però, sobretot, perquè combat el sectarisme i el dogmatisme. Combat els dos grans mals de la política actual. Combat allò de: Estàs amb mi o contra mi. Combat allò de: El que dic és inqüestionable. 

Moltes vegades ens queixem de la mediocritat de la política (i de d'altres sectors). Moltes vegades ens queixem de la desconnexió entre la ciutadania i els seus representants. I la gran pregunta és com se soluciona aquest problema. És possible que sigui necessari que noves opcions polítiques acabin deixant en segon pla els que, fins ara, han estat els partits de govern. És possible. Ara bé, del que no tinc cap dubte és del fet que si les noves opcions de govern apliquen el sectarisme i el dogmatisme, continuarem topant amb la mateixa pedra. I, per evitar-ho, és fonamental el lliure contrast d'idees i la independència de cada persona. Aquí, entraríem en un altre gran debat: el de si la política la fan les persones contemplades com unitats individuals o les candidatures enteses com un tot. Però això, si em permeteu, ho deixarem per una altra estona.