Aquest dissabte, la CUP realitzarà un dels debats més importants del procés tot just iniciat fa unes setmanes, el Procés de Garbí. Un procés que ha de servir per plantejar què és el que no ha funcionat aquests darrers anys i com reconduir una situació d'estancament i de decreixement en la que es troba immersa la CUP.

La CUP sempre ha sigut un espai que ha plantejat debats clau i fonamentals pel país, que ha fet avançar cap a un objectiu clar que és el de la millora i dignificació de la vida i del col·lectiu. En el plànol municipal, un dels grans bastions on la CUP ha crescut i s'ha fet visible, podem veure el que implica que la formació hi sigui present o no hi sigui.

Si ens fixem en el tret diferencial que ha suposat que la CUP governi a la capital del Berguedà, en trobarem nombrosos exemples: La lluita per unes festes lliures de violències masclistes s'ha produit perquè un govern de la CUP ho va prioritzar com una línia de treball bàsica; La gestió pública de l'hospital comarcal es va convertir en una realitat perquè una alcaldessa i un equip de govern de la CUP ho va batallar fins aconseguir-ho; La mobilitat a peu i la salut dels veïns i veïnes com a peça clau de les polítiques urbanístiques desenvolupades a l'Ajuntament de Berga; La dignificació del Barri Vell com a espai per viure-hi i no per a especular-hi. Aquestes són línies polítiques i de treball que s'han materialitzat perquè la CUP hi ha sigut i les ha pogut desenvolupar.

Aquest procés de refundació que ara s'inicia ha de ser l'oportunitat per a posar sobre la taula la necessitat d'una unitat popular àmplia i forta que garanteixi la salut de la mateixa organització i de les seves línies de treball. Una unitat popular que pugui teixir una xarxa potent de suport, que el discurs que generi sigui permeable a qui interpel·la, i no un mer debat acadèmic. Amb voluntat de cercar aliances i sense cap por o recança a acceptar responsabilitats. Sense aquest prisma de voluntat d'incidència real és molt difícil que les propostes polítiques s'esdevinguin. I sense un espai que les capitalitzi i les posi sobre la taula, l'avenç social i el compliment dels objectius polítics de l'independentisme d'esquerres s'estronquen.

Som moltes les que ens mirem aquest procés iniciat com una necessitat. Una necessitat per a la refundació real, per al debat profund que posi llum al voltant del que ens ha portat a aquesta situació, per a pensar conjuntament què volem que sigui la unitat popular i en què ens volem convertir. Per a reflexionar sobre tot allò que hem fet bé i tot allò que no ha sumat ni ens ha fet millors. Per a pensar si realment volem incidir o bé ens volem quedar en la comoditat d'allò ja conegut.