L'Apocalipsi no es pot dividir

05 de setembre de 2014
Una nova concentració a la Plaça Sant Jaume ha tingut lloc avui a les 12:00 del migdia. 

Als crits de “Totes juntes” o “L’Apocalipsi no es pot dividir”  les pintures de l’església de Sant Quirze de Pedret s’han unit per fer arribar les seves queixes al president de la Generalitat.
Tenim amb nosaltres a la presidenta de l’associació,  la Verge Fàtua Tercera. 

- Benvolguda Verge, ens pot explicar que demanen en les seves protestes?

- Bon dia. Doncs nosaltres sols volem fer sentir la nostra veu i manifestar-nos respecte una situació que considerem injusta des de fa uns quants anys. Com molts de vostès ja saben, les pintures de Pedret estem considerades com un dels conjunts pictòrics més importants a nivell nacional i internacional però sembla que a casa nostra no estem molt reconegudes. Durant la primera meitat del segle XX ens van treure de l’església i, no és pas que estiguem disgustades perquè no podem ser a Sant Quirze, entenem que durant un temps vàrem estar en perill i al museu estem més protegides, però hi ha un tema que no compartim i és que estem separades en tres espais diferents: a unes quantes de nosaltres ens van enviar al que actualment és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, anys més tard a la resta les van destinar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, excepte algunes de nosaltres que es van mantenir amagades i encara estan a l’església.

- I quina seria per vostès, la situació ideal?
 
- Volem tornar a estar totes juntes. Plegades parlem d’un mateix tema: l’Apocalipsi. Si ens mantenen separades el nostre missatge perd força i el nostre valor es fragmenta. La situació ideal seria tornar al temple pel que vàrem ser concebudes, però entenem que aquesta opció és difícil i, a més, a moltes de nosaltres ens han tornat a representar als murs del temple (si no hi han estat, val la pena que visitin l’església).
Per nosaltres una bona opció seria conviure plegades al Museu Comarcal del Berguedà però com que ja comencem a ser velletes (aquí on em veu ja tinc més de 900 anys) i això del Museu Comarcal sembla que va per llarg, demanem el reagrupament en un mateix espai i que se’ns valori més com a conjunt.

- Moltes gràcies presidenta per les seves declaracions i que hi hagi sort en les seves demandes.

-Gràcies a vostès.

Doncs això és tot des de la plaça Sant Jaume,
en un temps en que a la majoria de les persones ens costa sortir al carrer per manifestar-nos, està bé que, com a mínim, les pintures lluitin plegades.