Un dels debats que, des de fa setmanes, plana sobre moltes converses berguedanes és el que s'ha obert arran si s'ha de fer o no la Patum amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha explicat fa poc en una entrevista a NacióBerguedà que, efectivament, ho estant analitzant. De la mateixa manera que s'estan rumiant quines són les actuacions que ha de dur a terme l'Ajuntament tenint en compte el seu elevat deute i els problemes que té la tresoreria.

És lògic que l'equip de govern de la CUP es miri amb lupa les despeses del consistori. Sempre hauria de ser una obligació però, en aquests moments, encara més. I, en aquest sentit, és positiu que es busquin maneres de finançar la Patum extraordinària de l'any que ve. Però a banda de gestionar de la millor manera els diners de tots i de no deixar descobertes les necessitats bàsiques de la ciutadania, s'hauria de veure la Patum no només com una despesa sinó també com una inversió en promoció econòmica, turística i cultural de la comarca. De la comarca i del país.

Dit en altres paraules, s'ha de fer el possible per celebrar la Patum del Centenari. La Patum, i aquesta edició especial és una part més de la seva història, s'ha d'aprofitar. S'ha d'exprimir com una taronja. Amb criteri, amb visió de futur, però se n'ha de treure tot el suc, en definitiva. La Patum amb motiu de la Coronació hauria de promocionar-se, de vestir-se per fer-la atractiva. Només el sector de la restauració i els seus relacionats ja ho agrairan. I molt.

No obstant això, per treure tot el rendiment possible de la Patum, no només s'ha de pensar en la del Centenari. La que arriba cada any amb el Corpus també té molts detalls per millorar. Durant la darrera edició, més d'un i de dos establiments han tingut una facturació sensiblement més baixa que l'any passat, amb descensos de fins un 30%. I això no és només imputable al fet que la final de la Champions es jugués dissabte de Patum. En gran part, el que ho pot explicar és la necessitat de millorar l'oferta al marge de la festa que es fa a la plaça o als passacarrers.

Fa vint anys, amb les comparses, unes llaunes de cervesa i quatre entrepans, el públic quedava satisfet. Però de llavors ençà, l'oferta d'oci i restauració dels diversos municipis del nostre entorn ha anat a l'alça. A l'indret més remot, t'hi trobes una fira sectorial, o un espai internacional de dansa, o un festival de música. I, al racó més allunyat, hi ha un bar que té especial cura de les copes de vi, o un restaurat de cuina d'autor amb encant. I això, per Patum, el públic no ho troba. O no ho troba prou.

La manera de treballar de cada establiment és una cosa que han de decidir els propietaris, tot i que des de les institucions es poden promoure campanyes per donar un sentit a l'oferta extrapatumaire. Ara bé, on segur que hi ha marge d'actuació és en els espais propers a la plaça de Sant Pere. Al Vall, sobretot. Des dels semàfors fins a les fonts, hi hauria d'haver la presència d'entitats i paradetes d'establiments berguedans que donessin una bona oferta de beure i menjar del país. I s'hauria de fer el possible per aprofitar l'espai de la plaça Viladomat i destinar-lo a concerts i activitats pràcticament durant tots els dies de Patum.

En resum, que és bo mantenir la tradició, i l'aposta hauria de ser per fer la Patum del Centenari. Però perquè això tingui tot el sentit, s'ha de veure el global de la festa com una inversió; se n'ha d'extreure tot el possible. I s'ha de fer cada any.