Un ocellot negre anomenat inhabilitació donava voltes sobre el cap de l’alcaldessa Venturós des de feia temps. La setmana passada va deixar de ser una amenaça per ella. El jutge la va arxivar. La demanda havia generat un seguit de fets d’actualitat com mai s’havia vist, culminats amb la seva ignominiosa detenció per forçar-la a declarar en contra de la seva voluntat. Ser al davant d’un jutge quan et jutgen deu ser com jugar en camp foraster amb l’àrbitre i els liniers en contra. No ho concebo d’altre forma. Però a vegades es produeixen desenllaços inesperats.

Sa senyoria ha creat jurisprudència i a partir d’ara, tots els consistoris sobiranistes es podran acollir a aquest auto per deixar onejant al vent estelades grogues, blaves o de qualsevol altre color en època electoral. Dos per un. Dictamina la desimputació de la batllessa i crea un fonament per tal que els constitucionalistes no puguin tornar a tocar el botet per aquest fet. No entén que posar aquesta bandera sigui un acte de propaganda, i entre altres coses el magistrat diu literalment: “que no és una opció política atribuïble a una sola candidatura”. En poques i clarificadores línies, l’Auto 37/2017, curiosament redactat en castellà tenint en compte els protagonistes del cas i a ell mateix,  habilita la penjada de senyeres independentistes a tots els balcons municipals de Catalunya que els seus regidors ho vulguin. Qualsevol demanda que els de Societat Civil Catalana o altres vulguin presentar, podrà quedar sobreseguda a l’empara del què ha dictat. A més a més, recargola la llei (és la feina de tots els que jutgen) de forma que els seus arguments s’ajustin a les lleis en la direcció de les seves suposades idees i conviccions. Fa molts anys que no tinc dubtes al respecte. Ho considero un dogma personal. Ells les interpreten adaptades a la seva forma d’entendre la vida i la societat, sempre que estiguin lliures de pressions per part dels seus superiors. Bàsicament la justícia de tribunals és això. Per aquesta raó, en qualsevol procés és molt important que el titular del jutjat tingui una forma o una altra de pensar. Allò de què la justícia és cega, és una parida per entretenir al personal. Puc assegurar que tot plegat comença i acaba en saber cap on tomba el que ha dictar sentència i en disposar d’un bon advocat amb el matís de com més mediàtic o personatge influent és el jutjat, millor li anirà. El simple exercici de graduar les darreres sentències sobre corrupció ho deixa ben clar: l’Infanta, l’Urdangarín, els de la Gürtel, Rato, Blesa i així fins arribar a la que ara és als mitjans: el Cas Palau. Si els comparem amb qui ha robat una gallina, tot plegat esdevé escandalós. Per quadrar-ho tot (o afinar-ho com diria l’ínclit Fernández-Diaz) és qualifica com d’actitud passiva la mostrada per la nostra edil major a l’hora de no treure la peça del pal principal del balcó. La no-acció es converteix en la raó per la qual no hi ha culpa. No em negaran que està ben regirat per poder alliberar-la de les conseqüències de portar-la a judici. I ho remata dient que no hi va haver una comunicació en persona i per aquí també se li permet escapar-se de les conseqüències legals que li demanaven els denunciants. Una victòria sense pal•liatius.

Confio que ningú interpreti erròniament aquest text: m’alegro moltíssim de l’alliberament de Venturós de la llosa que pesava sobre ella dins d’aquell edifici impersonal plantat al costat del dels Mossos. (Per cert, sabien que hi ha un passadís més o menys secret entre tots dos? Com una picada d’ull als temps medievals i aquelles portes dissimulades que només coneixien uns quants per poder fugir quan calia o visitar a alguna pubilla de moral lleugera). Tornant al cas que ens ocupa, ella ha de tenir en compte que un altre jutge, algú més influït pel to que hem vist per exemple en les vistes contra Mas, les dues conselleres i el diputat Homs, les coses potser haurien agafat un altre color. I fa pensar. És a dir, que uns mateixos fets, valorats per un jutge o un altre, poden derivar en una decisió completament oposada. Els arguments legals que parlen de passivitat i manca de comunicació directa sobre ella podrien haver quedat substituïts per uns altres, els quals l’haguessin posat als peus dels cavalls. No sé als lectors, però a mi m’espanta només pensar-ho.

Reconec que en algun moment vaig pensar que Venturós seria inhabilitada i no podria acabar el seu mandat. Fins i tot s’havien fet travesses sobre qui la substituiria. Però la primera dona en assolir l’alcaldia i la més jove de la història fa temps que s’ha convertit en la més popular i coneguda arreu. La seva força mediàtica és molt potent i quasi ha adquirit condició d’icona política. En un altre partit diferent al qual milita, estaria destinada a responsabilitats majors. Però la CUP, amb la seva limitació de mandats i col•lectivització de les responsabilitats, juntament amb la seva pròpia voluntat, manifestada en tot moment, de tornar a la seva botiga i dedicar-se a les seves afeccions favorites, com cuidar ovelles, suposarà la pèrdua d’un gran actiu a mitjà termini. Tot i que en política tot canvia molt ràpid, una candidatura el 2.019 amb la Venti al capdavant no tindria rival i obtindria una majoria absoluta, fet impensable fa un parell d’anys.

Berga va decidir en ple fa anys mantenir l’estelada onejant fins el dia de la independència i sense interrupció. Si el fiscal o les altres parts no recorren, un jutge ho acaba d’avalar. Tot i que veient com ho estan enfocant els líders polítics que han assumit aquesta missió, em fa l’efecte que la hi veurem molt anys, movent-se amb el vent i descolorint-se poc a poc, com els hi passa a totes.