Benvingudes i benvinguts al monestir de Sant Llorenç. Segurament ja hauran visitat en anteriors ocasions aquest monument, que conserva una de les tribunes romàniques més importants del sud d’Europa. Ah, no ho sabien? No hi havien estat mai? És estrany, perquè se’n fa molta propaganda!

Però avui no parlarem de la seva tribuna, ni de les dimensions de l’església, ni de les restes monàstiques que es conserven, aquesta visita la poden fer cada cap de setmana, si els hi ve de gust (jo els hi recomano perquè val la pena); avui farem un recorregut diferent pel monestir, visitarem allò que no es pot veure, allò amagat.

Han pujat en autocar? Ah no, perdonin, que la carretera encara no està adaptada...

Estan preparats per iniciar el recorregut? Doncs segueixin-me, si us plau. Primer ens aturarem als eremitoris, les coves on vivien els primers monjos. Hi ha pocs monestirs que en tinguin. A Sant Llorenç hi són però no hi podran accedir perquè, aquests darrers anys, ningú s’ha preocupat de fer-los visitables. Quina pena, oi? 

Continuem?

Seguidament farem una parada davant la casa de colònies. Ah no! Que ja no hi és! Fa anys que la van enderrocar! I quina sorpresa quan van aparèixer totes aquelles restes del claustre i de les estances monacals tan interessants! Però recorden que se’ns va dir en aquell moment? Recorden què se’ns va explicar sobre la reconstrucció del monestir? Als guardiolencs ens van dir que hi hauria una nova hostatgeria que recolliria la funció de l’antiga casa de colònies. Vostès la veuen? Jo tampoc. Els espais sí que hi són, però res més. La casa de colònies donava vida al poble. Un alberg, una hostatgeria o qualsevol altre tipus d’allotjament també alegraria el municipi, però millor que els espais es mantinguin buits i es vagin deteriorant amb el pas del temps, oi?

Em segueixen?

A aquesta sala no hi podem entrar. Hi ha reunides les quatre institucions implicades en la gestió d’aquest monument: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Guardiola de Berguedà, parròquia de Guardiola i Bisbat de Solsona. Es posaran d’acord? 

Distingits, som un grup que estem visitant el monestir. Els demanem un moment per donar-los les gràcies per potenciar aquest conjunt com a recurs cultural de primer ordre dins el territori. Gràcies per anar els quatre a la una i donar força al monument i, de retruc, a la comarca. Gràcies per caminar plegats, per entendre que han de poder prioritzar el bé comú per sobre dels interessos individuals, sobretot si la restauració i la reconstrucció s’han dut a terme amb diners públics, perquè suposo que recordaran que al monestir de Sant Llorenç s’hi ha fet una de les intervencions econòmiques més importants de la Diputació de Barcelona, oi?

Vostès decideixen: o requalifiquen els terrenys del voltant i creen un parc temàtic titulat “Sant Llorenç, el que va poder ser i no va ser”, amb passatge del terror inclòs, o estableixen noves línees d’actuació i troben una sortida a aquest atzucac. Jo em decantaria per la segona opció. No sé vostès quina escolliran. Gràcies i disculpin la interrupció.

Ja torno a ser amb vostès. Fins aquí la visita d’avui, ja que no tenim res més a visitar... Molt agraït per la seva atenció i la seva comprensió. Espero que els hi hagi agradat.

Gràcies i fins la propera.