
ARA A PORTADA
Però en el fons, tots som una mica com aquestes temoroses i pràctiques bestioletes: cadascú a la seva llodriguera, amb la seva gent i no m’emprenyis que ja estic bé. Tenim bars i barres, i barres de bar, però a vegades poca estima per la cultura que ens defineix. A manca de fures que ens atiïn, anem adormits. I així, la major part d’iniciatives que s’han anat creant amb la intenció de curar aquesta xacra -algunes d’ambicioses i altres de més senzilles- han anat fent fallida, al llarg del temps o morint prematurament amb tan sols una edició de vida. Amb una gestió que ara no és motiu d’anàlisi, Berga ha sabut conservar el patrimoni folklòric d’una forma correcta, però pel camí ha perdut el cinema, el festival de teatre i fins i tot discoteques i bars musicals han tancat, alhora que tampoc compta amb cap programació estable de concerts. Si bé acull els actes del FEMAP, el Punk al bosc i té un festival de dansa lliure, per exemple, això només cobreix una petita porció de l’ampli ventall d’aficions i interessos del públic berguedà, i per tant no crec que sigui suficient per satisfer la gran majoria.
En part no ens podem queixar, de tant en tant tenim concerts a l’agenda, però els organitzen entitats concretes i ja sigui per desinformació o per culpa del nostre tarannà esquerp, aquell recurrent què-diran-si que ens priva de tantes coses, que ens acabem quedant al sofà. I així s’esdevé la paradoxa. La ideologia, a vegades, ens nega allò que en termes generals pretén fomentar. És evident: per uns motius o per uns altres som un mal públic, i per tant no és d'estranyar que tot allò que s’enginya a casa s'acabi localitzant fora del terme municipal. Qüestió de supervivència. I a gastar els pneumàtics.
Quan un es mou a dreta i esquerra i s’adona que els veïns se’n surten molt millor, és inevitable qüestionar-se què fem malament. Generen sentiments de complicada gestió, contradictoris, perquè sé que nosaltres també ho podríem fer bé, perquè ho demostrem i ho hem demostrat més d’una vegada. Tornem a omplir el Memfis amb alguna idea, va. Tenim les pastanagues. Només ens falta sortir del cau.
Més que tenir arrels, és l'aigua del Llobregat que corre per les meves venes, per això en ressegueixo sovint el curs i n'exploto diàriament l'energia per moure algun teler. De moment dedico el meu temps lliure a expressar-me, emprant totes aquelles eines que tinc a l'abast. Però si no em trobeu davant l'ordinador, busqueu-me enmig dels arbres. Crec en la cultura com un acte revolucionari, en la innovació com a motor de tot plegat i en la ironia com la millor manera de veure el món. No voler utilitzar etiquetes m'impedeix definir-me amb més precisió: les fronteres només són mentals.
Et pot interessar
- La Patum, al maig Xavi Torrabadella
- La Patum: patrimoni viu de tothom que mereix dignitat Abel Garcia
- La Patum de tothom Judit Vinyes Barniol
- La Patum és una oportunitat per la ciutat? Ermínia Altarriba
- La Patum de Berga: un batec col·lectiu que encén emocions Ivan Sànchez
- Al cel, cada dia és Dimecres de Corpus Ramon Caballé
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Berguedà?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.