Fa ja uns mesos va córrer la notícia que el Berguedà implementaria un nou sistema de recollida d’escombraries i paral•lelament una mena d’agents informatius van recórrer comerços per informar, no sempre de forma reeixida, els propietaris. En resum, fa uns mesos ens vam tornar a quedar tan amples.

D’ençà d’aquell moment una onada sobtada de cinisme verd s’estén des de les administracions més properes, aquelles que fins i tot, malgrat no tenir cura d'on aboquen els seus propis residus, es permeten alliçonar als altres. No els culpeu, no saben el que es fan.

L’Agència de Residus de Catalunya impulsà una línia de subvencions per implementar projectes sobre gestió de residus. El municipi d’Avià, model a seguir en molts aspectes mediambientals, inicialment va impulsar un model que es volia al marge del proposat pel consell, finalment i després d’alguns ajustos, algú no volia quedar malament i el projecte s’implantarà conjuntament.

Tenim un problema, i més d’un, però pel que fa al reciclatge un de bastant gros. Al meu entendre, sempre discutible, el problema té dos fronts que convergeixen en diferents punts, d’una banda una administració que no es creu el que fa ni té una línia d’actuació ferma i convincent, de l’altre una societat a qui li convindria liderar un canvi necessari, també, pel que fa al medi on viu.

El “porta a porta” no és una solució, és la pròrroga d’un sistema de recollida selectiva fallit i és la prèvia al “cuina a cuina”, perquè ara no reciclem prou i ens ho vindran a buscar a casa, i després si cal, ens vindran a buidar la brossa a dins la cuina. Quan et tracten com un nen malcriat la cosa va així.

Prèviament tenim el problema de fons; mesurar i valorar l’eficiència de la recollida en la major quantitat de tones possible, i en ocasions revertir el tonatge en una reducció en el cost dels impostos relacionats. Està contaminant més un municipi que té un menor tonatge de residus recollits? Contamina menys una família que separa i recull molts residus? Son preguntes que crec que han de poder ser contestades pels que implementen certs sistemes, però mentrestant ens assenyalen un punt ben diferent en tota aquesta qüestió; el punt d’origen.

Trigarem gaire a deixar de fer maquillatge mediambiental i atacar el problema com si de veritat ens importés? Des de les etiquetes bio fins els prefixos eco portem massa temps en una letargia que tan sols serveix per deixar dormir certes consciències però no per resoldre un problema greu que de retruc ens pinta com una societat infantil i irresponsable.

Falta gaire perquè quan anem a comprar quedi ben clar quins productes son de proximitat (de la de veritat no d’aquella d’aparcar davant la parada del mercat) i quins productes venen de lluny? Haurem d’esperar massa més per tornar a veure envasos retornables? Reapareixeran els dispensadors a granel? Recuperaran els envasos els comerços? Es prohibiran les bosses de plàstic? I per sobre de tot, Quan s’obligarà a les empreses a projectar un cicle tancat pels seus productes?

Aquestes i altres preguntes ja tenen resposta en d’altres llocs i de ja fa molt temps. Com podeu entendre, amb aquest escenari un no pot més que preocupar-se per les mesures que es posen en marxa a casa nostra i que, tal com ho veig jo, no venen a solucionar d’arrel un problema també polític. Es posa de manifest el problema d’una societat immadura que espera que li vinguin a netejar els seus residus i el problema d’una administració que no es mou per iniciativa pròpia ni per sincera convicció.

Per a molts dels que creiem en un futur de comunitats autosuficients aquest és un apartat que cal resoldre, pura qüestió de sobirania, ni més ni menys transcendental que l’energia o els aliments. Molts de nosaltres, il•lusos idealistes incompresos, seguirem amb voluntat totes les iniciatives que vagin encaminades a recollir millor, però al mateix temps exigirem que el problema s’ataqui d’arrel. 
 
Recordo que el significat d’una de les R era reduir (la més important diria) però no veig gaires iniciatives polítiques encaminades a resoldre el problema des de l’origen. Quan així sigui, els responsables no tan sols tindran voluntariosos seguidors incondicionals sinó que, a més, seran creïbles, seran justos i estaran assentant les bases d’un canvi.  Pel que puc apreciar de moment, que tinguin sort amb les eleccions i els seus càlculs a curt termini.